La Bellesa al Café de l'Arq.

El passat dia 18 d'octubre la bellesa ens va embolcallar! Les paraules s'arramblaven als nostres esperits i ens feien embadalir. Textos, música i ambient bohemi és la senyera de les Sessions Literàries del Café de l'Arq. I ens sentim orgulloses i còmodes sota el seu aixopluc.



Vine, apropa't! Cada dia en som més. Dilluns passat set van ser les persones que van llegir textos sobre la bellesa, el tema de la Sessió. Descobrim també que hi ha gent que escriu i ho fa realment bé. Ànims! Que no paren els bolígrafs, que no queden buides les fulles; paraules, paraules, sentiments, sensacions i companyonia.



Dilluns dia 2 de novembre a les 22:00h al Café de l'Arq celebrarem la 3a Sessió Literària d'aquesta temporada; A vida o mort.
No pots quedar-te a casa, els llibres et demanen que els tregues, que recuperes l'estima que els vas mostrar la primera vegada que els vas llegir i recorden les emocions que et van arrencar quan passaves els ulls per les seues pàgines. Vine a compartir amb nosaltres aquests moments; fes-los teus, fes-los nostres.
Fins dilluns dia 2 de novembre, doncs.
Ens llegirem, ens escoltarem!

Parem el capital. Conservem el territori; SOS Tinença

Al Ballestar passa alguna cosa...
El teu pare, com tots els seus homes de la seua generació, es caracteritzava per ser una persona molt treballadora. Amb el seu esforç, després de les penúries de la guerra va aconseguir coompar-se un trosset de terra amb els diners que va fer. Entre la misèria que es patia a principis del segle XX per la falta de desenvolupament, la guerra que va debastar el país i la postguerra que només va beneficar els guanyadors, el teu pare estava molt orgullós del seu trosset de terra, però per tu només tenia això i les quatre ovelles que t'encarregaves de criar. Com que ell volia quelcom més per tu, va anar estalviant amb esforç i sacrifici i, quan va morir, et va deixar un altre trosset de terra a la costa i que tu no sabies que existia. Ara bé, et va venir de perles per canviar de treball.
Fins aleshores sempre havíeu viscut a la Tinença, passant fred als hiverns i treballant dur per fer quatre duros i arribar a final d'any. Quan el pare va morir, el "sinyor" notari et va fer sabedor de la propietat que t'havia deixat el pare a la costa. Aquest fet et va sorprendre molt. Tu pensaves que el pare era només un pastor ignorant i miserable sense ànsies de progrés. Quina lliçó més gran de sacrifici, d'intel·ligència i picardia que et va donar el pare com a últim regal de la seua existència.
I tu no vas voler ser menys que ell. També volies mostrar que no tenies un pèl de "tonto". De seguida vas baixar a la costa i et vas posar a jornal a les fàbriques que proliferaven per allí. Vas fer diners i vas aprendre del que veies. I què veies? Veies que qui feia duros de veritat eren els qui constuïen edificis, els contractistes, els promotors. Ai las! Anaven a veure com se les gastava el pastoret. Vorien com sí que li servia d'alguna cosa allò que li va ensenyar la mestra del poble els dies que plovia i no podia anar a pasturar. Anaven a veure com sí que n'havies aprés de sumar.
De seguida que vas poder vas vendre el trosset que havia comprat el teu pare a la costa, en vas comprar d'altres i et vas posar de promotor. Vas passar de pastor a obrer de fàbrica, d'obrer a promotor, contactista d'obres, immobiliari i per fi eres un gran constructor. Vas fer molts diners a la costa, però enyoraves el teu poble; el Ballestar.
I així va arribar un dia que en veure com els catalans compraven i restauraven cases al Ballestar vas tenir enveja d'ells i vas voler fer diners a l'interior. A la costa els terrenys estaven posant-se molt cars i ja ningú comprava pisos amb la facilitat d'abans. D'aquesta manera vas voler conquerir la teua terra i tornares al teu poble amb qanes de conquerir-ho tot.
Ja n'havies tingut prou de muntanyes quan feies de pastor, ara veies com el negoci de les segones vivendes a món rural era un negoci i tu anaves a ser el rei.
Però no comptaves amb què per viure es necessita aigua i menjar, per desplaçar-te infraestructures i per refer un poble moltes coses més. A més, sabies que tu tot sol no podies construir-ho tot. Per això necessitaves la justificació que això era el que li feia falta al teu poble i volies convertir en excusa la vida tranquil·la i tradicional del teu poble com a problema pel desenvolupament del formigó que necessitaves per ser el més ric del cementeri.
No has vist com de rica és la tradició. No has vist que es perdrà tota la bellesa de l'estança al Ballestar si canviem marges per urbanitzacions, si canviem el cel estrelat per faroles, el cant dels pardals per claxons i l'aire pur per CO2.
Para home, para! El teu pare volia que no patires però no acceptaria mai destruir el seu poble a qui tant deveu. Si calen recursos al poble no són la destrucció. Reaprofitem els recursos i que vinguen a visitar-nos. Sí, però no cal que ho trenquem tot per dos mesos.
Pel desenvolupament sostenible, parem el formigó del capital.

Xarxa Educativa Solidària; XARXES, dóna gràcies!

El grup de Cooperació Internacional Xarxa Educativa Solidària dóna les gràcies i exposa els resultats dels projectes duts a terme aquest estiu a San Ramón; municipi del departament de Matagalpa a Nicaragua.



Les mancances en infraestructures educatives, la formació de mestres i la sensibilització en el primer món són els objectius que s'ha marcat aquest col·lectiu de mestres que fan cooperació des de les Terres de l'Ebre i el Maestrat. Com els anys anteriors, els projectes realitzats han estat un èxit.

Va ser al 2008 quan es va encetar una campanya de recollida de fons per construir una escola en una comunitat rural apartada del municipi i preparar tallers de formació per als mestres d'aquestes comunitats cafetaleres que viuen molt apartades dels municipis on hi ha infraestructures. Manca de llum i aigua, manca en infraestructures pel desplaçament, mancances econòmiques, explotació per part dels propietaris dels cafetals... són algunes de les dificultats amb què s'enfronten dia a dia aquestes humils, però entusiastes persones. Com sempre els més menuts, els xavalos i xiuines, com diuen allà, són qui pateix més les conseqüències. Tenen el futur predeterminat; ser explotats al cafetal, continuar amb la desnutrició i sense espectatives de poder canviar.Xarxes amb els seus projectes educatius intenten paliar aquestes mancances i dotar-los d'habilitats cognitives per transformar la seua realitat.



Enguany s'ha construït una nova escola a la comunitat de San José, també s'ha realitzat tallers de formació de professorat per als professors rurals, s'ha dotat de materials a les escoles que assistien als tallers i s'han coordinat amb el Ministeri d'Educació de Nicaragua al departament de Matagalpa per formar tècnics en educació que transmitisquen aquestes opcions educatives a tot el professorat depenent del Ministeri.



Ara comença la part més gratificant per al col·lectiu de Xarxes, donar les gràcies a totes les persones que van contribuir a la recollida de fons per portar endavant aquests projectes. La campanya de donada de gràcies a Benicarló comença a l'IES Ramón Cid centre pioner en aquesta localitat. També s'estendrà a totes les ecoles que van realitzar Sant Jordis Solidaris (Francesc Català i Eduardo Martínez Ródenas) així com l'IES Joan Coromines. El Café de l'Arq que col·labora amb les Festes Solidàries i degustació de café de San Ramón també tindrà el seu acte.



Des del Cascall encoratgen a la gent de XARXES a continuar amb el projecte que enguany sabem encara ha pres una embranzida més forta. Compromisos amb el MINED, construcció d'un Centre de Recursos Educatiu, apadrinament de menjadors escolars, apadrinament de professorat de secundària a les comunitats més apartades, construcció d'un centre de recolzament i formació per les dones, són alguns dels projectes per l'any vinent.



Així que, si sou sensibles a les transformacions d'aquest món tan injust i voleu col·laborar, apropeu-vos a les jornades de donada de gràcies i les de sensibilització que es portaran a terme al llarg de l'any per poder col·laborar amb l'associació que en breu comptarà amb una delegació a Benicarló.






Gràcies per construir un món més just i solidari.

Ajuntament de Benicarló o la Regidoria de'Incultura

El passat 27 de setembre a l'Auditori de Benicarló es va poder gaudir d'un concert del Cor de la Federació Valenciana de Cors. El concert estava patrocinat per la Diputació de València que és qui gestiona l'existència d'aquest cor. Com que la Diputació subvenciona el Cor, aquest ha de realitzar una sèrie de concerts obligats que paga la Diputació i, gràcies a la voluntat desinteressada d'una benicarlanda de "pro", a l'Ajuntament de Benicarló se li va oferir l'oportunitat d'organitzar aquest acte de forma gratuïta.
El concert comptava amb unes expectatives impressionants donada la qualitat dels components del Cor de la Fecocova. Cal recordar que el Cor de la Fecocova el formen una selecció de les millors veus de diferents cors de tot el País Valencià. I qui va assistir al concert pot donar fe de com va ser de meravellosa l'actuació. El públic estava embadalit, tothom es va quedar meravellat per les armonies i el treball del Cor Fecocova. Un autèntic plaer per als sentits; relaxant, emocionant, vibrant.
Ara bé, entre el públic hi havia quelcom que no es va entendre i que res té a veure amb el cor. Té a veure amb qui organitzava; la Regidoria d'Incultura de l'Ajuntament de Benimarcelino. Ningú va presentar l'actuació. El públic assitent es preguntava: - aquests d'on vénen?, d'on són?, com és que actuen a Cuencarló?
A l'Auditori hi havia una assistència acceptable comptant que només hi cantava una xica del poble, però per la qualitat de l'acte i, donat que sortia debades per les arques municipals, com és que no es va fer una bona promoció? El Cascall us ho dirà, no tenen ni idea del que porten entre mans, ni què és el que es fan. No parlem del tècnic de Cultura qui sí sap què s'ha de fer. A ell se li valora el fet copiar i imprimir el full amb el programa de l'actuació i la història del cor. Segurament algú li'l va passar; però, la Regidoria de Cultura i la corporació local, on estaven?, ja es veu l'interés que tenen. Només va fer acte de presència la Regidora de comerç i també se li valora.
Total que, les "agüeles" que van assistir al concert van quedar bocabadades amb l'actuació, però no sabien a qui estaven escoltant, es preguntaven com era que no s'havia publicitat i com és que el programa era tan cutre. Alguna els va saber contestar: - això és reflex de l'analfabetisme de la corporació municipal.
De la incultura de la gent que porta l'Ajuntament de Cuencarló.

Les coses pel seu nom: denominació d'origen; Tudela.

Amb l'arribada de la tardor, els carxofars de Benicarló comencen a brotar. Broten també les cols; tots dos cultius d'hivern. Plantes que necessiten del fred per madurar, malgrat la seua vedor aparent. El colar ens arriba de tot arreu; arizona, fargo... són alguns dels noms de les varietats dels planters, exemple del seu origen foraster. Per tant, encara que existeixen varietats autòctones sembla que les investigacions han fet que els planters més rendibles, forts i lluents es facen prioritaris en els nostres camps i mercats, per sobre de les varietats autòctones.

Pel que fa el nostre producte estrela: la carxofa (amb denominació d'origen) passa el mateix. A Benicarló es van promoure informes per aconseguir una denominació d'origen del producte més prolífic a la nostra horta. Denominació d'origen implica que el producte manté un vincle sense talls entre la planta mare, la terra i la recol·lecció. Europa va concedir tal denominació. Els nostres tècnics s'ho van saber treballar.

Però, aquesta denominació resulta ser una fal·làcia. Encara que els agricultors i agricultores planten els carxofars nous de les soquetes de la temporada anterior i encara que semble que aquest procés ha de garantir la seguida de la varietat mare, no és així. Pocs són els carxofars que mantenen varietats autòctones. De fet, la mateixa Cooperativa de Llauradors de Benicarló ven els planters al llauradors i llauradores de varietats que provenen de Tudela.

Tota una Fira "Municipardal" de la Carxofa, un municipi (amb la corporació municipal lluint palmito al capdavant), una escola d'hostaleria, subvencions europees, un poble abocat a la Fira (bars i restaurants) sota el nom d'una mentida. La carxofa amb denominació d'origen no és de Benicarló; és de Tudela.

De Tudela fins aquí arriba en camions refrigeradors, els llauradors i llauradores la compren a la "comparativa", la crien a la nostra horta i la vénen com si fora benicarlanda, però no ho és ; és basca. Carxofes basques de Benicarló. El nom de la mentida. La mentida de les subvencions. Això sí, les carxofes de Tudela són ben bones i sucoses, no direm el contrari, ni deixarem de menjar-les! Malgrat la mentida del capital.

Això sí, tots i totes en som còmplices, partíceps i patim el percal. Només alguns i algunes encara planten varietats autòctones, però és difícil aconseguir carxofes realment benicarlandes. Aneu amb compte, no caiguen al parany.
Salut. Si les gelades ens respecten el paladar!

El adobe, una alternativa el formigó.

Visiteu la pàgina de Re-cooperar. El nou video que ens presenten és molt interessant.
Nosaltres vam visitar una construcció amb adobe a Matagalpa feta per una parella de joves amb un somni d'autoaprenentatge i amb l'ajuda d'un mestre d'obres que es va sorprendre ell mateix de la llibertat que li aportava aquesta tècnica alternativa de construcció.
Endavant amb la difusió dels altres móns possibles.

Tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

El proper 5 d'octubre tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq. Un grup renovat i més nombrós persones que exerceixen d'amfitriones han organitzat un calendari ple de novetats. Quatre cervells pensen més que dos i el resultat ja el veureu; mel de romer!
Amb; De paraula començarà la II Temporada de les Sessions Literàries del nostre café favorit; el Café de l'Arq. Com l'any passat els dilluns a la nit podràs gaudir del plaer de la literatura, a la carta.
Ja saps pots participar de diferents maneres; escoltant, de manera passiva, o passant a l'acció, com a nosaltres ens agrada, llegint els textos que més t'agraden o els teus propis. Enguany hem plantejat nits temàtiques que ja tenim programades, però com sempre estem oberts a improvitzacions. Pots portar les teues suggerències, pots llegir allò que t'abellisca.

L'esperit com sempre és llegir, treure-li la pols als teus llibres, baixar-los a passar una nit amb nosaltres, amb tu. No sigues canalla ells no ho farien! No els abandones a l'oblit després de la lectura. Convida'ls a una canyeta, un barrantxillo o un colpet. Si no ho fas, tu mateixa, potser se't revoltaran i s'escaparan per la finestra. Tal vegada no els veuràs mai més.
5 d'octubre; De paraula. A les 22:30h al Café de l'Arq.
Música i literatura per als teus sentits, per als teus sentiments i per les teues emocions.
Salut.

El Cascall i el VII Curs de Música Antiga de Guadassuar.

Simplement, un regal per als sentits! El Curs de Música Antiga de Guadassuar és una joia. Durant un cap de setmana es realitzen cursos de dansa, música, instruments i cant antic. El curs estava dedicat a la Música del Renaixement.



També es podia visitar l'exposició Els Àngels Músics. Allí es podia veure una reproducció d'instruments del Renaixement feta després de la troballa de les pintures renaixentistes de la bóveda de la Catedral de València. La història és curiosa. Quan volien restaurar les pintures de la bóveda en raspar un clavill van descobrir que a sota hi havia unes pintures anteriors. Era un retaule renaixentista on en els pilars hi havia pintats àngels amb instruments del segle XV. Això ha permés saber com eren aquells instrumnets i apropar-nos així als seus sons. Uns luttiers assessorats per músics i historiadors els van reproduir, els capricis de la història i gent amb idees genials. Deu ser engrescador trobar-te amb reptes així en la teua professió.

Com a oients del curs de Cant de Cambra vam poder gaudir de la mestira de Josep Hernández Pastor, tot un contratenor que regalava el seu saber, la seua veu i els seus consells intentant ensenyar alguna cosa. El que vam poder aprendre és que, quan canta aquest paio, la pell se't separa de la carn i els sentiments se't remouen. Una passada!
El repertori que treballaven en el curs era del Cancionero de Sablonara, peces complicades però d'una bellesa impressionant. L'alumnat del curs formava quartets, duos o trios i aprenia a interpretar les peces amb els consells de Josep. Quan ell intervenia, tothom es quedava parat. Entràvem un un Karma que no es pot explicar. Que grans són aquelles persones que estan tocades per la natura de manera especial i tenen un do per a l'art. Quina passada de contratenor. Si teniu l'oportunitat de veure'l en algun lloc aneu-hi. Fa poc va venir a Peníscola al curs cicle de música Barroca del Castell. Per tant és possible que tornen a tenir-lo per aquí.



Una altra part del curs que va ser impressionant va ser el curs de Luttiers. Van realitzar intruments del segle XV durant una setmana i sonaven. El dissabte a la nit van interpretar algunes peces amb les arpes i altres instruments que havien realitzat ells mateixa sobre una peça de fusta macissa. Anar-te'n a casa amb un instrument amb les característiques del segle XV fet per tu i que el pugues tocar ha de ser una passada.

Gaudir del curs va ser una passada. Si esteu en el món de la música no podeu perdre-vos-ho. I si no hi formeu part però voleu regalar-vos els sentits, tampoc us ho podeu perdre.
És un espai de creació, recuperació, pràctiques, trobada de gent apassionada per l'art i la història i un lloc on aprendre. Tant de bo hi haguera més espais com aquest.

Arrea-li Bona!

El Club de Pilota Valenciana Arrea-li Bona de Benicarló comença una setmana d'enfrontaments.
El dia 25 d'agost es disputa un torneig a Borriol en la modalitat de trinquet. L'experimentat Garrido farà de feridor per al trio Tufarret, Crístian i Jon. Aquests joves de Benicarló serà la primera vegada que jugaran a la modalitat de trinquet; fins i tot podem afirmar que serà la primera vegada que juguen en una instal·lació com aquesta. Però al frontó a mà són unes bèsties; com han demostrat al poble on se'ls han carregat a tots, i segur que aconseguiran fer més d'un tanto.
Per al dia 29 d'agost està el Torneig per Parelles de Festes de Benicarló.
En aquest torneig hi haurà una parella de Castelló, una de Tírig i dos de Benicarló. A les 18:30h al Frontó de l'IES Joan Coromines començarà la vesprada de pilota amb una profia d'exhibició per donar pas al torneig de parelles. Segons sembla el Club Arrea-li Bona ha hagut d'adaptar els partides a l'horari que s'ha publicat en el Programa de Festes de l'ajuntament. Allí no s'encerta ni una pel que fa a les peticions que va fer el club a la Comissió de Festes per organitzar el torneig a Festes. (es va demanar a les 17:00h i s'ha posat a les 19:00h, es va dir que es faria a l'IES Joan Coromines i van posar que es farà al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, un fart d'improperis!). Per no fer esment de la traducció que han fet a la part del programa en castellà. Al club li han posat que es diu: Arrea-li Buena, toca't els collons! I no han traduït Arrea-li perquè el traductor no troba equivalent en castellà per al pronom li, segur. Sense supervisar, sense amagar com d'astrop es fan les coses. Arreu com al batre, així porten tot a l'ajuntament de Benicarló. Ala! continueu votant al PP. Continuarem governats pel propiprofit, pel desenteniment i les coses mal fetes. Però com les van a fer bé, si no arriben; no donen per a més.

Però bé, els d'Arrea-li Bona no deixen de portar endavant una gran tasca oferint sempre reptes nous. Ara fan el Torneig per Parelles amb parelles de fora, surten a competir a trinquet, prompte s'apuntaran a una Lliga de Galotxa que s'ha organitzat a Torreblanca.
Esperem que el 29 d'agost tothom estiga al Frontó de l'IES Joan Coromines a les 18:30h, el Cascall passarà llista.

Re-cooperar

El projecte Re-cooperar suposa un nou concepte en el món de la cooperació. Intenta donar una nova visió de l'ajuda enfocada sobretot en l'arquitectura sense deixar de banda altres aspectes integrals de la cooperació. S'intenta aportar renovades solucions als problemes estructurals de poblacions abandonades, desnodrides, explotades. Tornar a activar la forma sostenible de vida, aprofitar recursos naturals, estructures socials... per donar una embranzida a les comunitats rurals de moltes parts del planeta per no quedar-se en el patiment, per solventar de forma autònoma, autòctona i sostenible les seues mancances i necessitats.



Podeu visitar el projecte a l'enllaç que trobareu a la barra esquerra en blogs d'interés.
recooperar.blogspot.com.
Ens vam conèixer aquest estiu i vam compartir il·lusions, idees, estones emotives, amistat, creativitat... I sobretot vam conèixer una xarxa de persones que podem treballar i crear conjuntament. Una forma d'ajuda solidària entre les persones d'arreu del planeta.
Vam conèixer persones amigues i ja sabeu; qui té un amic té una part del món al seu abast.

Passa el carro pel pedregal!

Durant aquest dies d'estiu la brigadilla de l'ajuntament de Benicarló ha fet algunes tasques. Una d'elles enderrocar el momument que hi havia al cementeri del poble en homenatge als caiguts per la pàtria. Més d'una persona de Benicarló deu estar podrint-se de ràbia per aquest enderrocament. Que ràbien! Nosaltres hem hagut se suportar la humiliació que suposava tenir un monument en homenatge a qui va matar als que defensaven el poble, monument als defensors del cop d'Estat franquista, assassins en nom d'un general.


Així que faena feta no fa destorb! Veus, la brigadilla té feina, no s'especula amb el territori, es treballa per la memòria històrica, es fa treball social, es fan més boniques les estances... Veus ara hi ha més lloc. Tenim terreny per facilitar els soterraments de la religió musulmana!
Amb mesures com aquesta tothom surt guanyant del bé comú.
Ara bé, els que només governen per omplir-se les butxaques sota les subcontrates, els qui només busquen perpetuar-se en el govern-profitpropi i sortir a les fotos, els qui són partidaris de tornar a una dictadura com la de la segona meitat del segle XX a l'Estat espanyol... estan que trinen!
Visca la brigadilla municipal de Benicarló, els seus acoblaments elèctrics il·legals i l'enderrocament de monuments franquistes.
Visca el poble lliure i sobirà.

Soroll al Cascall.

Sorprenent. La brigadilla de l'ajuntament ha instal·lat les llums que hornamentaran els carrers de la vila al llarg de les Festes Patronals.
Quina casualitat que passejant pel carrer amb un expert en instal·lacions de tot tipus i mena, va i em diu: aquests acoblaments de llum són il·legals! Quan hi ha un acoblament així ningú paga la llum.


Vaja tornen a la nostra realitat de Primer Mön capitalista on la felicitat és el profit propi i la bandera la destrucció.


Jo per si de cas vaig a protegir-me un poc l'esperit amb un abeuratge que em vaig portar d'allí on vaig estar.
Que tots els éssers vius que habiten al planeta terra siguen feliços.

Cascall de pedra renovada.

Després de més d'un mes de vacances el Cascall torna a sentir-se; tornen a sonar les pedres que el conformen. Alguna bèstia passa creuant el Cascall amb la llibertat com a destí, amb la solidaritat i el respecte com a armes i amb l'orgull a horitzó.
Aquí us deixo una de les imatges més boniques de l'experiència. Un dels llocs amb més pau en què hem conviscut, participat i aprés. N'hi ha d'altres, però us els servirem en properes entregues; que la processó és molt llarga i el ciri molt curt.
L'experiència que hem viscut és compartida i potser algun dia... tu en formaràs part.
Que visquen en armonia tots els pobles indígenes del planeta terra i la seua mare natura per sempre!
Salut i a continuar.

Fins al 3 d'octubre.

Anit vam viure l'última Sessió Literària al Café de l'Arq.
Amb una assistència boníssima i molt jove vam gaudir de literatura viciosa, ja que aquest era el títol de la darrera sessió de la temporada, Nit de vici. Acompanyament musical de la guitarra del Kelo, textos de la jove promesa femenina que s'ha convertit en una fidel seguidora i participant, acompanyada de les seues amigues a qui també els agrada llegir, les propostes exquisides de la gran amant de la literatura, sempre carregada de llibres, l'encert del nostre veterà i la humil participació dels anfitrions van tancar aquesta temporada inicial.
Per l'any vinent programarem les sessions i esperem comptar amb més participants. La gesca s'ha despertat entre les persones que estimem la literatura a Benicarló, ja que es va arribar a posar data d'inici de la nova temporada; 3 d'octubre. Per tant esperem que no pare aquesta mala costum que tenim; bojos/ges per llegir.
Ens queda tot un estiu per endavant per anar llegint, trobant, aprenent, practicant, escrivint...
Fins aviat.

L'Agenda 21 de Benicarló i el seu futur incert.

DAVANT LA INVIABILITAT DEL III FÒRUM DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2009.

Era una esperança aconseguida que la gent oferira els seus esforços i compartira les seues idees en el procés de l’Agenda 21. És una llàstima veure como s’ha acabat buidant de gent el procés participatiu.

El Consell de Necessitats Socials ha sigut l’últim bastió que ha resistit. L’equip de govern no porta a terme cap de les més de 32 propostes que s’han anat fent des dels Consells Temàtics de l’Agenda 21 en aquests tres anys de vida de la participació ciutadana nascuda l’any 2006; i si n'ha portat alguna a terme no ha dit que naixien dels processos participatius de l'Agenda 21 local.

El Consell de Necessitats Socials va portar endavant una d’aquestes propostes; la Diàstole por la Integració. En un intent de demostrar que les propostes eren viables i per mantindre més o menys viu el procés que agonitzava davant la inactivitat i falta d’iniciativa de l’equip de govern i el regidor encarregat. La resposta ciutadana de carrer ha estat, al cap de l’any, molt positiva; tant pel que fa a la quantitat de persones que hi acudien, com a la valoració que se’n feia de la necessitat de realització d’aquests tipus d’actes socials. Així les coses, aquests tipus d’actuacions són vàlides i, més encara, necessàries.

També la Diàstole per la Integració ha servit per establir una sèrie de llaços entre col·lectius de les diferents cultures que conviuen a Benicarló i que sense aquestes activitats no ha estat possible establir en tots aquests anys des d’increment en la entrada de gent en el nostre municipi a partir de 1998. Recordem la jornada de convivència entre religions, la de balls i músiques, la de jocs tradicionals, els esports en la platja, la jornada literària...

Totes aquestes activitats han sigut realitzades sense cap pressupost gràcies a la implicació de les persones del Consell de Necessitats Socials i dels col·lectius a qui s’ha dirigit per realitzar-les.

La resta dels cinc consells temàtics que existien després de la creació en l’any 2006 de l’Agenda 21 al nostre municipi, han desaparegut. Ha desaparegut la gent ja que no han rebut el recolzament i reconeixement de l’equip de govern local. Partint del regidor de Participació Ciutadana que diu no haver pogut convèncer la resta de regidors de les diferents àrees exceptuant l’àrea de Benestar Social. Àrea on constatem que alguna de les propostes del Consell de Necessitats Socials ha rebut i desenvolupat amb el recolzament dels seus tècnics.

Vist tot això el procés de participació ciutadana no realizarà el III Fòrum Ciutadà amb les propostes pel Plan d’Acció de l’any 2010, ja que en els dos anys anteriors s’ha realitzat més de 30 propostes, com hem dit més amunt, i cap d’elles ha estat estudiada per les regidories del consistori. Més encara alguna s’ha portat a terme no s’ha dit que partien de l’Agenda 21 com ja es va dir en el II Fòrum Ciutadà de l’any 2008.

Menció especial mereix l’oficina del voluntariat que sí que ha decidit portar a terme el Banc del Temps de forma experimental durant els mesos d’estiu i que sí reconeix que és una proposta del Consell de Necessitats Socials.

Davant d’aquesta situació el Consell de Necessitats Socials es planteja la conveniència de seguir treballant en propostes per l’equip de govern o no fer-ho, mentre no hi haja un canvi d’actitud en el consistori, des de qui dirigeix fins l’oposició.

El Consell de Necessitats Socials no abandona ni renuncia a seguir treballant i col·laborant amb il·lusió i ganes per construir un món més just, solidari, sostenible i una societat més participativa a Benicarló.

Però deixarem de proposar a una regidoria inert que s’obstina en ningunejar el procés participatiu més enllà d’una bústia en red i seguir dient que nosaltres som qui deu portar el pes del procés social participatiu.

El Consell de Necessitats Socials de l’Agenda 21.

Per la llibertat d'expressió a Benicarló.

"L'ancalde" de Benicarló ha denunciat a una persona que escrivia en la secció de Cartes al director del setmanari El Dissabte. En la citació prèvia del jutjat de Vinaros (així ve escrit en la citació) s'imputa una pressumpta injuria en una carta al director publicada el 5 de desembre al setmanari El Dissabte (mireu l'hemeroteca i vegeu si la identifiqueu).
El fet que "l'ancalde" de Benicarló es dedique a denunciar les persones que qüestionen la seua moralitat dóna per pensar.
Pensament únic? Impunitat en la gestió? Silenci sepulcral...?
Caverna, no són més que caverna!

6 de juny. Última Sessió Literàraia de la temporada al Café de l'Arq.

Arriba l'estiu i acabem! El dimarts totes de vacances!
Amb aquesta Nit de Vici es despedeixen les Sessions Literàries del Café de l'Arq que tant ens han omplert els dilluns a la nit d'aquest curs escolar.
Al setembre tornarem a "mampendre"!
Per al curs que ve s'espera una programació temàtica anual, més col·laboracions musicals, més gent que hi participa de continu, més aportacions de gent des del l'exterior... MÉS....
Recorda dilluns 6 de juliol a les 22:30h al Café de l'Arq, NIT DE VICI...

Vida en estat natural.

L'arribada de la primavera em va deixar a la porta de la terrassa de casa un niu d'oronetes. El van pastar en un dia i s'hi van instal·lar.

Al principi se les veia festejar en els cables de la llum que hi ha per allí prop. I cada dia passaven més temps al niu. Segurament ja estaven cobant els ous, fruit del seu festeig.

L'arribada de l'estiu m'ha deixat a la porta de la terrassa de casa aquesta imatge preciosa que vull compartir amb totes les persones que cascallegen.

Penúltima Sessió Literària de la temporada 2008/09

Ahir 22 de juny es va realitzar la penúltima Sessió Literària al Café de l'Arq de Benicarló. Com últimament passa la sessió va ser molt concorreguda. Cada cop hi ha més gent que hi participa. Cada cop són més riques i més engrescadores les propostes. Des del Cascall hem d'agrair el color musical que aporten les guitarres dels jóvens que ens acompanyen.

També cal destacar que en les últimes sessions es llegeixen més produccions pròpies. La gent s'està atrevint a llegir els seus textos; poemes, contes, ocurrències. Fins i tot va haver qui va llegir un text de producció pròpia que havia gravat en un missatge de mòbil i el va llegir directament des del cel·lular. Va ser una autèntica passada. Joventut, creació, música... PARTICIPACIÓ!

Ja fa dies que el Cascall insisteix que a Benicarló la participació ciutadana està en marxa. El més grat d'aquest procés és que no està institucionalitzada. Ja que des de l'equip de govern de Benicarló la regidoria de Participació Ciutadana només fa que apropiar-se de les idees de la ciutadania ningunejant la seua procedència ciutadana; d'això se'n diu: apropiacionisme.

Però, que carall! No els necessitem per crear! El poble està demostrant que és capaç, creatiu, actiu... Construïm! I des de les Sessions Literàries del Café de l'Arq aportem el nostre espai humà per compartir les nostres inquietuds, les nostres habilitats, les nostres ocurrències.

El proper 6 de juliol celebrarem l'última Sessió Literària i vam quedar que tornaria a ser temàtica. Nit de vici al Café de l'Arq. Porta els teus textos. Deixa la vergonya a casa i fuig del sofà, de la tele; passa a l'acció!
Fins al proper dia 6 de juliol.

ACCIÓ!

Què podem dir de la festa solidària? Què va estar molt bé? Què ens va agradar? Què la va ser una de les demostracions que a Benicarló encara hi ha qui participa? Què la gent jove té coses a dir? Què va ser un èxit?... Tot això molt més!

Xarxes; Xarxa Educativa Solidària, convocava el passat dissabte 20 de juny la seua última acció de recollida de fons pel projecte de cooperació internacional amb Nicaragua a Benicarló. El Cascall estava allí per viure de primera mà com s'ho munta la solidaritat a Benicarló. I la veritat és que al carrer dels Alemanys es va viure quelcom més que sorprenent.
Tot va començar amb una fideuà participativa a càrrec d'un dels millors fideuers de la població. Amb la col·laboració del personal, és clar. Ja que es tractava d'una jornada de recollida de fons participativa. El fruit va ser d'allò més sucós. Com havia de ser d'una altra manera amb els productes que portava el brou i el sofregit? Al mateix temps la gent va poder veure diapositives del projecte de cooperació internacional que porta endavant Xarxes a la comunitat de San Ramón al Departament de Matagalpa, Nicaragua. Mentre, Elfo preparava una pancarta aclaridora de l'objectu de la festa que s'estava gestant.


Va ser després de degustar la saborosa fideuà que la joventut de Benicarló va passar a l'acció de veritat. Perquè la seua primera participació va ser el cartell d'anunci de la jornada. Ara tocava tocar, fer música. Música solidària. Participativa, respectuosa i creativa. Tots els grups que van col·laborar de manera solidària amb la causa ho van fer de manera excel·lent. I el públic! Què pot dir el Cascall del públic! Una autèntica CANYA!
La jornada va ser feta per jóvens, per als jóvens i amb els jóvens. Els fons que es van recaptar al llarg del dia seran emprat en construir una escola, crear material per la formació del professorat de la comarca de Matagalpa i construir un centre de recursos al municipi de San Ramón. I això és el que menys importa a Xarxes. El més important és demostrar que en el primer món, a Benicarló encara hi ha jóvens amb inquietuds crítiques, participatives i generoses. Feia goig veure com tothom s'ho passava bé aportant una mica de cadascú.



Per finalitzar la jornada els DJ's van fer la festa amb els seus ritmes girant als plats. Ball, festa acció. Benicarló encara compta amb jóvens que tenen quelcom més que l'esquema consumista. Hi ha gent jove amb ganes de transformació, de nous esquemes, de risc, de creació...
El local de sempre va brindar el seu suport a qui el Cascall mai acabarà d'agrair el que fan pel moviment social de poble, pels valors de llibertat, de participació i creació.
Gràcies a tots i totes les que vau fer d'aquesta festa una realitat.

FESTA SOLIDÀRIA PER NICARAGUA AL CARRER DELS ALEMANYS

La Banda de l'Agredolç i la festa fi de curs de Gatzara.

El passat 13 de juny es va celebrar a Paterna la festa fi de curs de la Colla de Dolçainers i cantaors Gatzara. Després de les actuacions de l'alumnat de l'escola van actuar la Banda de l'Agredolç i el grup Samaruc. El grup Samaruc va fer ballar al personal amb els ritmes populars, però el que va deixar bocabadat al Cascall va ser la Banda de l'Agredolç.
Ritmes de tota la Mediterrànea tocats amb una maestria fora de sèrie. Us recomano aquesta banda que té en el seu dolçainers-gaiter un mestre espectacular i en la seua secció de corda uns malabaristes dels instruments de tot arreu.
Pel que sabem són gent que ha tocat a moltes parts del planeta sempre vinculats a la música tradicional. Recuperant ritmes, palos, instruments... Arrelant la tradició.
Visca el poble i la seua gent.

T'estimo.

Entra la llum al meu somni.
El meu cos entra en acció.
Em plena una sensació agradable.
Em mou l'esperit a gom.
Desitjo que vinga la vida.
M'allibero pensant en tu.
A la pell alena la teua presència.
La calma amolla els meus sentits.
Transparència amb tu.
Així arriba, fàcilment, la foscor.
Gemec d'un somni que trencarà la teua llum.

Al Cascall cap de tot i si a algú no li agrada que no mire

Aquest escrit li ha arribat al Cascall des de no sap on i com ens ha agradat la reflexió la compartim. A qui no li agrade que no mire. Ja sabeu que el Cascall és un espai "güep" on hi ha humor, amor, entreteniment i mala llet. D'això que no en falte que si no la compartim se'ns fa agra i nosaltres de solidaris en som un "munt".

Com n'és de dur ser blavero.

A ningú no li deu haver passat per alt a hores d’ara com deu ser d’àrdua, costeruda i desagraïda la feixuga tasca de defensar contra vent i marors el secessionisme lingüístic a casa nostra. Amb paraules d’anar per casa: com deu ser de fotut ser blavero.
I ho dic amb tots els respectes cap aquelles persones que encara s’hi escarrassen en portar a terme aquesta tasca. Deu ser duríssim perquè a les escoles valencianes, s'ensenya la normativa de les Normes de Castelló de l’any 32.
Deu ser ardu perquè de normes ortogràfiques, els blaveros, a banda de les Normes del Puig, en tenen dues més; una amb accents i una altra sense. I cap d’elles no s’allunya massa del parlar d’Alcanar.
Deu ser costerut perquè no posseeixen cap canal de ràdio o televisió.(Canal 9 no compta ja que no és ni ràdio ni és televisió; és patxanga).
Deu ser molest perquè de llibres publicats, la màxima institució que els representa, Lo Rat Penat, disposa d’un fons editorial que ara resumiré:
-al voltant d’unes 70 publicacions (llibres).
-sobre unes 25 publicacions de reculls de Jocs Florals.
-uns 6 llibres de miracles de Sant Vicent Ferrer.
-alguna publicació sobre vetllades musicals en honor a la Mare de Déu del Dolor (sí, del Dolor, ai!)
-uns 16 discs compactes de tema pasqüer, càntics a la llengua, faller i marià.
-8 cassetes de misses i nadales.
-dos videos, un sobre Ausiàs March i l’altre sobre ells mateixos.
Vosaltres mateixos ho podreu comprovar.
Deu ser aspre perquè a Brusseles s'ha reiterat la unitat de la llengua i perquè la RAE al seu diccionari defineix la llengua que parlem els valencians com a varietat de la llengua catalana que els valencians consideren com a pròpia.
Deu ser inclement perquè els secessionistes quan escriuen i parlen, el que fan realment és escriure en un català-valencià-balear amb faltes d’ortografia.
Deu ser dolorós perquè tenint en compte el punt anterior es deuen adonar que l’única forma de no escriure en català-valencià-balear és no escriure en valencià i per tant escriure en francés o en castellà, (si en saben).
Deu ser turmentador perquè no tenen cantants, ni poetes, ni dramaturgs, ni filòsofs ni intel.lectuals reconeguts internacionalment, ni universitats al seu país ni fora.
Deu ser desesperançador que aquells que consideren traïdors a la llengua tinguem la sort de veure com les noves generacions, educades en democràcia, aprenen correctament la llengua que parlem, la sort de poder parlar amb seniencs sense canviar de llengua, la sort de tenir algun canal de televisió i ràdio, l’orgull que entre Estellés i Llull ja sumen tot solets més de 300 publicacions. O que entre Raimon i Ovidi Montllor sumen més de 16 cedes. Desesperançador comprovar com s’ensenya valencià a la Universitat de Salamanca o a la de Karlsruhe. Que tinguem el goig de poder cantar en karaoke Feliu Ventura, Òscar Briz i La Gossa Sorda i d’emocionar-nos amb Sergi Belbel, Llach o Alabajos.

I aquesta sort ens agradaria poder-la compartir amb ells, amb vosaltres.

El Cascall dixit;
Va de bo senyors i senyores.
Si te Pryca de prascas.

Textos, veus. música i joventut. Alguna cosa el mou a Benicarló.

La nit s'anunciava amb un arc de Sant Martí genial. Quatres gotes presagiaven al cel els colors que més tard il·luminarien la nit de literatura. Presagi també de la joventut que ens va acompanyar.

La Sessió Literària d'aquest dilluns 8 de juny va ser una de les més màgiques que hem viscut al llarg de l'any. Mitja hora abans del començament ja s'albirava l'esperit de joventut, d'improvització, de música i paraules que anàvem a compartir.

I així va ser! Només començar el garito ja estava ple i encara va venir més gent. Guitarres, xelos, llibres i fulls ompliren la nit de sensacions, d'expressions, d'emocions i sentiments. Va destacar sobretot el recital de poemes musicats d'Estellés, els textos propis d'una jove promesa local que, amb només 16 anys, ja juga amb les paraules per imaginar un món de sensacions i també les ocorrències dels amfitrions. Com no, la capacitat d'enllaçar textos i temes del nostre profe de literatura castellana favorit. Poemes compartits en francés i català... gemecs de xelo i aplaudiments sentits. Tota una jam literària al més pur estil de cau de literats.

El Café de l'Arq es consolida com el més gran espectacle de la improvització, de la cultura de club, de l'espai alternatiu. Gràcies per les nits màgiques de dilluns que ens regaleu.


El proper dilluns toca jam musical i d'aquí a quinze dies, el dia 22 de juny tornem amb els textos, amb els llibres fora de les prestatgeries, amb el cul fora del sofà. Compartint emocions, compartint experiències, gaudint dels demés...

Construïm un món un poc més culte, construïm un món millor. Compartim el que tenim, el que ens agrada i el que no; fem un entre moltes... Passem a l'acció! La vergonya, com sempre, la deixem a casa.

El racisme del PP de Benicarló.

La comunitat islàmica resident a Benicarló va demanar al consistori municipal que inclogués en la propera ampliació del cementeri municipal una zona per realitzar soterraments de les persones que són practicants de la religió islàmica. Aquesta religió té una sèrie de protocols per realitzar els seus soterraments diferents als de la religió cristiana. Entre altres aspectes els cossos han de ser soterrats amb el cap orientat cap a la Meca, cosa que impossibilita la utilització dels espais habilitats en l'actual cementeri de Benicarló.

Així les coses, quan una persona que segueix la religió islàmica mor a Benicarló, no pot ser soterrada allí, cosa que fa que s'haja de desplaçar el cos al seu país d'origen. Aquest desplaçament costa molts diners i les famílies que han de passar per aquest tràngol, a més de l'enfonsament moral que suposa la pérdua d'una persona estimada, han de suportar enfrontar-se a la despessa econòmica o al fet de demanar els diners per soterrar un familiar. Normalment, es fa una col·lecta entre tot el col·lectiu islàmic per fer front a la despessa i entre tots/es paguen el desplaçament del féretre i el soterrar.
Ara que s'amplia el cementeri de Benicarló, l'Associació Islàmica que té registre entre les associacions de Benicarló ha demanat una parcel·la en el nou cementeri que garantira les condicions de soterrament segons la religió islàmica i ha estat denegada. Addiuen que ha passat el termini per formalitzar la demanda. Que han fet tard.

Però, darrere d'aquest entrebanc s'amaga el racisme de què fa gala el PP de Benicarló. Des que governen al municipi han denegat a la comunitat islàmica l'ús de les pistes annexes per realitzar la festa de la fi del ramadà quan sí que la cedeixen per realitzar la fira del ramat per Sant Antoni. Cosa que demostra que tenen per més als animals que a les persones que practiquen la religió islàmica. També han de patir el retard en el permís per obrir la seua mesquita on resar al seu Déu. Sí que els volen per treballar en règim d'explotació en obres, camps i les tasques més dures. Ara bé, per garantir els seus drets com a persones, res de res. Tant de bo es vegen obligats a emigrar algun dia a altres parts del planeta i patisquen el tractament vexatori que els apliquen a la comunitat islàmica de Benicarló; ells o les seues famílies.

I la població de Benicarló no fem res per ajudar a aquests veïns. Tot això ocorre en un estat laïc. On diuen que prima el respecte per les creences i on suposadament ningú pot ser discriminat per qüestions de raça, llengua, sexe, religió, ideologia...
Vaja mentida aquesta democràcia en mans del PP de Benicarló.

Monigote i Brossa; país, compromís i creativitat

Salut cascallers!

Avui el que penjarem li ho devem a David Pastoret. Realment us recomano el seu bloc. Està en els enllaços de bolcs amics del Cascall. Té un to personal però amb molt de gust i compromís. Si aneu per València en el bloc del Pastoret podeu consultar on anar a sopar. El tio es ciuda i té bon paladar.

Però, com us imaginareu per la imatge que acompanya aquest article i el seu títol, no parlarem ni de Pastoret, ni de sopars. Sí que parlarem de València i de la seua gent. Cap i casal d'un país venut al capital estranger. Governat per ____________, (poseu vosaltres el que vulgueu; nosaltres anàvem a posar genocides, però no ho hem fet), que fan i desfan en profit de les seues butxaques.
Doncs allí a València, entre altres coses el Cascall quan hi va viure va aprendre a valorar l'art del Gràfiti. A Benicarló ja hi havia algú que es movia en aquest món, però va ser allí on vam conèixer què hi havia darrere d'aquest moviment. Same, Edy, Dav, Emi... i la 369, eren el motor del moviment en aquells dies. I ja portaven anys en el tall. Des de raves a la platja a intents de fer-nos amb un tren, allí vam viure el moviment Hip-Hop i raper a tope.

I ara em ve el Pastoret i penja a la seua pàgina un grafiti d'un tal Monigote. Que a més també té una pàgina www.monigote.com. Us la recomano. Sobretot el grafiti que apareix a la portada: "lo que se da no se quita". Podem descobrir allí que al cap i casal del nostre país encara hi ha gent crítica, creativa i divertida. A més coherent i culta. Mostra d'açò és l'homenatge que se li fa al nostre estimat Joan Brossa que tant ens va trencar els esquemes als jóvens, i no tant jóvens, amb la seua poesia visual. Monigote es reinventa Brossa i aquest és el motiu pel qual el Cascall avui s'ha deixat portar per la memòria, per les amistats i pel compromís compartit.

Una abraçada al Pastoret si ens llegeix, una abraçada a Monigote, un record a Brossa i un Salut a totes les persones que seguiu el Cascall.

A LA LLIBERTAT

Una aportació d'un amic Cascaller a qui agradria que hi hagués més llibertat al planeta, on la societat visquera amb més integració activa de totes les persones . Que PARTICIPA com a ciutadà. Ja fa temps que aquest escrit va arribar al Cascall; és avui que el posem en primera plana un altre cop.

TE CALZASTE MIS BOTAS
TE ADUEÑASTE DE MÍ
COMO CON MIS ANCESTROS
ME ENSEÑASTE A ESCRIBIR.
TE APROPIASTE DE MI ALMA
Y DE MI VOLUNTAD
ÉSTA, MI EDAD DEL PAVO
ES A PERPETUIDAD.

POR TI RESPIRO DE MADRUGADA
POR TI SUSPIRO Y POR EL AMOR
POR TI BATALLO EN LO QUE ME TOCA
POR TI ME MOJO Y ME DESPIERTO
BAJO TIERRA, A CIELO ABIERTO.

BAJO LAS SOLEDADES
O ENTRE LA MULTITUD
ME ACOMPAÑAS, ME ARROPAS
Y ME LLENAS DE LUZ.
DE TU MANO HE DE IRME
SI HACE FALTA HASTA EL SOL
SÓLO EL CONTROL POSIBLE
ES EL AUTOCONTROL.

POR TI RESPIRO DE MADRUGADA
POR TI SUSPIRO Y POR EL AMOR
POR TI BATALLO CON MIS CANCIONES
POR TI ME IMPLICO Y ME SUMERJO
ME CONCIENCIO Y ME REBELO.

ABRES MILES DE PUERTAS
Y CONLLEVAS LA PAZ
ENRIQUECES LA LENGUA
Y LA HACES VERAZ.
EN TI NO EXISTEN FRENOS
NI TAMPOCO DOLOR
NADIE SOBRA EN LA ESCUELA
NADIE EN EL COMEDOR.

POR TI RESPIRO DE MADRUGADA
POR TI SUSPIRO Y POR EL AMOR
POR TI REPARTO LO QUE ME SOBRA
POR TI ME AVIVO Y ME SUBLEVO
ME ENTUSIASMO Y ME CONCIENCIO.

Gustavo Cabrera

Coses de la vida.

Les situacions que vivim marquen el nostre dia a dia. Positives o negatives deixen una petja indeleble en el nostre interior. Ens aporten una experiència que, al cap i a la fi, ens ensenyen; si som capaces, com a persones, de processar-les per al nostre enriquiment. Si no en som capaces, continuarem com a talps. escarbant el nostre futur a ceges. Tragant terra, arrapant-la en la foscor.

Com de difícil resulta construir en aquest món egoista. Què ens quedarà després de l'abisme de la lluita per conservar el que tenim? A costelles del que li amaguem o li neguen a les persones més febles. A costelles de les nostres costelles; del nostre futur comú.

Propaganda i publicitat que ens pretigia davant la resta de persones com a més autèntiques, amb més valor. On queda aquest valor en la nostra intimitat quan ens reunim amb nosaltes mateix i comprovem quins són els nostes límits?
Podem plantar-nos davant dels altres i vendre'ls que som els/les millors.
Podem omplir-los les orelles amb el nostre discurs meravellós.
Podem fer i desfer allò que ens done la gana. Però no ens escaparem. No ens enganyem a nosaltres mateixa. En nosaltres quedarà el dolor. La soletat. Encara que en societat mostrem el nostre millor somriue, la brillantor i bellesa del maquillatge de la nostra persona cap a l'exterior. En el nostre interior només estem nosaltres i nosaltres sabrem de quin color són els nostres sentiments. La fortor amb que vivim la vida. També el Follet Tortuga tenia una closca on amagar-se.

Coneixem persones lliures! Són lliures només les persones que van de cara. Que són transparents. Sense trampa ni cartró. Amb humiltat per reconèixer els defectes i les virtuts. De saber fins on abarquen els seus braços i els de les persones que comparteixen amb elles l'alegria de l'entrega per l'amor que senten per la vida, per les persones, pel respecte natural.

El Cascall us convida a entregar-vos a vosaltres mateixa; en un raig pels demés, per la vida natural dels animals que, en definitiva, som. Que patim i patirem el dolor i l'alegria de compartir i constriur un nou món: inventant des del passat. Cap a un futur alegre, on totes les persones serem iguals, lluires i ... ens estimarem.

Jam Musical.

Sota una lluna cada cop més plena vam creuar la nit. A les 22:00h entràvem al carrer Alemanys i ja es sentia la música que amenitzava una nit més de dilluns.
Hi havia poca assistènica però la banda ho va fer molt bé. Al trompeta no el voreu a la foto perquè la vam fer cap al final, quan tocaven l'última peça i ja estava refrescant-se, però ho va fer molt bé. Cert és que enguany ha costat trobar una formació per portar endavant les Jams musicals, però l'espera ha pagat la pena.
Pena la que sentíem per totes les persones que no hi éreu. Us vam trobar a faltar. De tota manera sabem que algun dia estareu allí per gaudir de la màgia dels dilluns a la nit.
Com sempre al teu café favorit; Café de l'Arq.
El proper dilluns ja ho sabeu; Sessió Literària sense títol.

8 de juny. Sessió Literària al Café de l'Arq,

T'agrada llegir i escriure. No ho faces sol. Hi ha gent fora que vol escoltar-te.
Baixa els teus llibres de la llibreria i comparteix-los; relats, poemes, fragments.
Treu els teus textos de casa. Comparteix-los!
Vine el proper dilluns al Café de l'Arq. A partir de les 22:30h i fins la mitja nit. Recorda que els dilluns al Café de l'Arq sempre hi ha jam; musical o literària en dilluns alterns.
Apaga el televisor, tanca l'ordinador, abandona el sofà o la cadira i vine a gaudir de la cultura musical i literària al teu café favorit...

Que s'ho gasten tot en medecines

L'estratègia de crear conflictes per dividir és més vella que cagar ajupit. Aquesta estratègia, malauradament, fa molt de temps que la gasten les ideologies de dreta. Però, fins ara, s'havia reservat a les altes esferes de poder. Ara, en canvi, la política local ha de defensar, a capa i espasa, els àmbits de poder i economia que creuen posseir a perpetuïtat. És per això, que a nivell local enceten campanyes de conflicte lingüístic que fan enfrontar la població en qüestions caduques i científicament superades. Això és el que fa la ignorància, pobrets!

Cal que recordem que alguns del mandataris que té en aquests moments l'ajuntament de Benicarló no tenen ni el batxiller. Com es pot dirigir una població si no som capaços d'acabar uns estudis a l'abast d'una persona de 18 anys? Doncs, sí. Això és el que permet la nova democràcia, ja que la gent els vota. La democràcia del capitalisme de la ignorància que prioritza el rendiment econòmic a la professionalitat i l'interés pel bé comú.

Així les coses, amb el decret de normalització del castellà en una comarca històricament valencianoparlant, ha fet que la població s'organitze per defensar la seua llengua i exigir als seus dirigents que complisquen la llei i els reglaments lingüístcs municipals. I el poble ha demostrat que està preparat per fer-ho.

Ara bé, també s'ha produït un fet que sorprén en el mil·lenni de les noves tecnologies, en el mil·lenni de l'alfabetització global. A Benicarló s'estan produint agressions, difamacions i amenaces contra persones que defensen el valencià com a llengua pública. Xicotets o grans grups de persones imprimeixen enganxines contra la unitat lingüística, difamen públicament persones en un bloc, fan pintades intimidatòries, envien paquets anònims... En definitiva, cometen actes propers al terrorisme de baix grau. Quina distància hi ha entre aquests actes i l'enviament de paquets bomba? Quina és la diferència? El Cascall us ho dirà. Cap ni una!

Ara bé, sembla que la criminalització d'aquests actes només depén de si vénen de la dreta o de l'esquerra. L'esquerra és criminal sempre que intenta portar a terme les seues creences, encara que siguen pacífiques. La dreta, en canvi, avui per aviu, pot amenaçar, agredir i intimidar impuniment. Aquesta és la qüestió!

En defensa de l'organització popular, amable i coherent volem enviar el nostre recolzament des del Cascall a la gent de la Plataforma Benicarló en Valencià. També volem fer públic el nostre rebuig a la política de conflicte social que està portant a terme el PP de Benicarló per amagar sota una cortina de fum els seus "xanxullos" . Sabem que es deuen al seu analfabetisme moral i esperem que, si Déu existeix (cosa que fa molts anys que dubtem) els condemne per sempre al patiment.
Que s'ho hagen de gastar tot en medecines.

Integració Social a Benicarló; VII Diàstole per la Integració.

L'Agenda 21 Local de Benicarló, en el seu procés de Participació Ciutadana va realitzar el passat dia 23 de maig la VII Diàstole per la Integració.


La jornada va consistir en una jornada d'esports participatius; volei, futbol, balontiro, tenis, petanca i cursa de relleus eren els esports que van practicar els equips mixtos que es van apuntar. Va acudir gent de les associacions de marroquins, equatorians, urugaians i alguns, sobre pocs, benicarlandos. Tothom va gaudir molt d'aquesta jornada en què els xavals i xavales que hi participaven van xalar com bojos.
Val a dir que aquesta vegada no es va aconseguir l'objectiu integrador de les Diàstoles per la Integració social a Benicarló, ja que de població autòctona no en va assistir gaire. És una llàstima però es constata que qui no vol integrar és la societat autòctona, ja que la població nouvinguda sí que és sensible a aquests actes participatius.

Des del Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 Local de Benicarló i la seua Participació Ciutadana es despedeixen per enguany amb aquesta jornada de cloenda de l'Agenda Diàstole per la Integració. Segons ha arribat a la redacció del Cascall el Consell s'ha vist obligat a realitzar aquesta Agenda per la Integració Social a Benicarló ja que des del Consistori municipal no es portava endavant, malgrat les promeses de voler impulsar la Participació Ciutadana.

El PP local, qui governa al poble no vol deixar pas a les noves tendències democràtiques que suposa desenvolupar l'Agenda 21 per un desenvolupament sostenible i prefereixen les antigues directrius del; mando i ordeno que tant es pareixen a les maneres del franquisme.

Veurem l'any vinent qui fa què per la integracio social participativa a Benicarló. Des del Cascall estarem esperant cap a on camina la societat benicarlanda.