Cramps

Cramps en anglés significa rampa. Rampa elèctrica. Això és el que sentim totes les persones que vivim al País Valencià en veure com s'atreveix a fer una declaració de béns com la que ha fet el nostre president institucional. Institucional, sí. Ja que personalment som moltes les que no el reconeixem.

Se n'està rient de nosaltres? Creu que som idiotes? O pretén que fem la gracieta fàcil de dir que per això li regalaven el vestits? Una merda! Tenen un gran equip d'assessors en economia i d''imatge; de propaganda. Hi ha per algun lloc un Gooebles valencià o d'on siga que ens està manipulant que fa temor. I el més greu és que ho fa amb diners públics. No, això no és el més greu. El més greu és que com a societat democràtica organitzada i crítica no fem res per transformar les coses.

¿Esteu contentes a tirar el vot una vegada cada quatre anys i realment penseu que això és la democràcia? Enhorabona! Des del Cascall no n'estem pas d'acord! Mentre hi haja persones analfabetes en el nostre país, no hi haurà democràcia, mentre hi haja desigualtats socials, no podem parlar de democràcia. Això en altres llocs del planeta se li diu dictadura o terrorisme. Però com que totes som tan políticament correctes el terrorisme d'estat no ens atrevim a denunciar-lo.

Res més. Sentim com un insult personal el fet que l'activista de qui podeu veure la foto més amunt siga el representant institucional del nostre país i que ningú faça res per parar-li els peus.
En el teu entorn local fes el que cal! Actua en local per aconseguir objectiu globals. Les accions per menudes que siguen són poderoses.

Nit del Saginero al Café de l'Arq

Participació Ciutadana a Benicarló

Després de moltes mentides, enganys públics, el joc del gat i la rata i demés estartègies el Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 de Benicarló va aconseguir una reunió amb el regidor de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Benicarló. Reunió, per dir-ho d'alguna manera.

Amb les dots de mala educació que caracteritzen al regidor de participació ciutadana, el Consell de Necessitats Socials va ser despatxat amb caixetes destemplades. Quina barra! Suposem que una persona que està desenvolupant per al poble les funcions de regidor comanda una regidoria al servei del poble. Més encara la Regidoria de Participació Ciutadana, no? Doncs no, el senyor Max Garrot, està al servei de la mala educació. Davant de deu persones disposades a proposar iniciatives de forma altruista per millorar la vida social de Benicarló van ser convidades a abandonar la casa consistorial després de ser desafiades per un caradura que cobra més de 1.800 euros per dur endavant la participació ciutadana. Objectant que ja havien sigut contestades per mitjà dels articles publicats en premsa per qui comanda la regidoria, Max Garrot va convidar a no perdre més el temps les persones participatives confesant que no tenien cap suport per part d'ell. Com s'enten això. Només podem dir que aquest senyor està mal del cap.

Un apunt. Una de les persones que assistia a la reunió quan va comentar-li a un ciutadà actiu en la vida social del poble aquest li va dir: - Oco que no t'ostie! Fixeu-vos la popularitat que té aquest personatge. Max Garrot, mai millor dit! Amb llicència per mentir, per intimidar i convidar-te a abandonar les teues inquietuds participatives. Mal anem amb el PP a Benicarló si aquesta és la seua aposta per la participació ciutadana.

Des del Cascall fem nostra la proposta que l'ajuntament de Benicarló faça pública la renúncia a pertànyer a l'Agenda 21 ja que no porten endavant cap de les seues directrius. I també aconsellem a la gent del Consell de Necessitats Socials que facen seua la màxima dels revolucionaris nicaragüencs: - Que se rinda tu madre!
Fins aviat.

Arrea-li bona

El Club de pilota valenciana Arrea-li bona de Benicarló està disputant el seu segon campionat local per parelles i les jornades estan sent un èxit. Nosaltres assistim des de la barrera, però sabem de primera mà que el campionat és la ferramenta per consolidar aquest esport entre la joventut del poble.
Continuen jugant el quatre carcamals que van començar, alguns d'ells estan més rovellats que les baranes de l'antic far de Benicarló, però encara que siga xirriant, aconsegueixen tornar-ne alguna. Sabem, intuïm, esperem que en properes edicions del campionat per parelles de Frontó a mà, hi haurà més gent jove que no carcamals en mala llet.
Prompte seran les semifinals i la final. Veurem qui s'imposa si la joventut o la mala llet. De tota manera hi ha persones que han progressat un munt i sobretot hi ha un munt de persones noves que s'estan apropant l'esport tradicional del poble. Esport que el capitalisme va desplaçar, estingir i ningunejar.
Fot-li fort, Arrea-li Bona!

Sessió d'Amor al Café de l'Arq.

Com ja sabeu la Sessió Literària del Café de l'Arq estava dedicada al tema de l'Amor. Amb el títol de San Calentín es va llegir textos de molts autors i autores; Pablo Neruda, Mario Benedetti, Gioconda Belli, El Llibre d'Amic e Amat, Quim Monzó, produccions pròpies... entre d'altres. Els feligressos que hi havia al café van integrar-se al grup de lectura des de les seues banquetes embolcallats per l'ambient que van crear els textos.
Amb l'obertura del tractat sobre l'amor de l'Eric Fromm es va seguir amb veus diverses ja que cada cop els assistents preparen més les sessions. Ciris, la guitarra d'acompanyament, veus diverses, lectures des de la barra... Tot un grup humà abocat a la literatura.
I és que l'equip humà que s'està gestant en cada sessió està creant uns llaços difícils de definir. La màgia de les sessions dilluns darrere dilluns fan que nasquen emocions després de cada suggeriment literari tansformant els ànims amb què s'arriba en uns de nous, en uns llaços creats en compartir la imaginació en què passeja durant una estoneta cada persona. Amb el temps, què quedarà de tot això. Suposem que molt i per a llarg.
Llarga vida a la literatura. Llarga vida a les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

A taula.

La taula és potser el moble de la casa més integrador, cohesionador i expressiu de les nostres llars; de la nostra vida. En ella compartim el menjar, les converses, allò que ens alimenta. Per tant, solem rodejar-nos de les persones que més ens estimem, amb qui compartim llaços d'amistat, familiars, d'interessos...


Aquest és un comportament comú i sa. Socialment sa. "Enlerta"!, però; hi ha taules que ajunten gent que no és del tot sana per la societat. La culpa de la seua insània és el seu egoisme, la seua gola, la ceguesa i la supèrbia. Aquesta gent destrueix el medi natural, només pensen en beneficiar els seus interessos i els de les persones més properes al seu entorn, exploten i abuses de la resta de persones més febles i damunt es passegen per la vida, en aquest cas pel nostre poble, com si foren millors que la resta de mortals, superiors en classe i casta, com si foren reis. Males ànimes és el que són!


Sí, benicarlandes i benicarlandos, Fabra, Camps, el Coixo i el Mosso, vénen avui al poble convidats pels seues amics de la Falla el Caduf. Amics que s'assentaran a la mateixa taula. Ben segur que comparteixen interessos, amistat conductes... Taula en què si adjuntem els casos pendents de justícia que acumulen els seus integrants no acaben en un segle. Baja amics que tenen els nostres dirigents! Si els "acoviden" a la presentació d'una falla i després van a sopar junts o han dinat junts és que pensen com ells i potser que també copien les seues actituds.
Continueu votant al Partit Popular de Benicarló. La història us ho agrairà!

AMISTAT

Hi ha moments en què la vida ens fa regals. Regals que mai podrem agrair, regals per sempre. Romandran al nostre costat o no, però formaran part de nosaltres mateixa; ens acompanyaran allà on anem.


Aquests regals apareixen en determinats moments sense esperar-los, no els pots buscar, car si els busques no apareixen. Té la vida aquests capricis, tenen els regals aquesta màgia. Un d'aquests regals és la vida mateixa, la possibilitat d'existir en aquesta malaurada i intrèpida terra. Un altre regal és la consciència de poder participar activament de la vida, construir el nostre propi món, poble, país, comunitat... o, poc a poc, anar alçant-lo. Si més no, tenir la capacitat de donar-nos compte que el podem construir, un món paral·lel. El refugi, suberfugi, on ens isolem per gaudir de la parcel·la de felicitat que ens ha tocat. Per últim, però no menys important, tenim el regal de l'amistat.

L'amistat després de la vida és, potser, el regal més gran que et pugues trobar. I com més en tingues més gran es fa la parcel·la de felicitat. Amistat que et deixa participar, amistat que et deixa entregar i et dóna. Amistat; "bonito palabro". Coneixes les teues amistats?, et coneixen les teues amistats?

Un apunt final: malgrat tot, l'amistat més gran que pugues tenir eres tu mateixa. Sigues el teu amic/ga. Coneix-te, participa't, participa del teu món, crea el teu propi model de vida, defensa la teua terra, la nostra terra. Amb passos menuts et pots acostar a la felicitat. I, el que és més important per fer tot açò més gran; l'amistat, la felicitat, es podem encomanar.
Fins ara.

Torna-li la trompa al xic.

Salut Cascallers,

Des de fa un segle que el Cascall no està en forma. Però han arribat nous temps i engeguem de nou.
Com sempre us convidem a participar de les Sessions Literàries del Café de l'Arq a Benicarló. Ja sabeu; C/Alemanys a partir de les 22:30h. Aquest dillus 15 de febrer San Calentín.
No falteu. Porteu els vostres textos, porteu les vostres orelles, veniu.
La nostra consigna és: FUGIU DEL SOFÀ I APAGUEU LA TELEVISIÓ QUE NO US FA MÉS QUE MAL, ÒSTIA!