Aquests regals apareixen en determinats moments sense esperar-los, no els pots buscar, car si els busques no apareixen. Té la vida aquests capricis, tenen els regals aquesta màgia. Un d'aquests regals és la vida mateixa, la possibilitat d'existir en aquesta malaurada i intrèpida terra. Un altre regal és la consciència de poder participar activament de la vida, construir el nostre propi món, poble, país, comunitat... o, poc a poc, anar alçant-lo. Si més no, tenir la capacitat de donar-nos compte que el podem construir, un món paral·lel. El refugi, suberfugi, on ens isolem per gaudir de la parcel·la de felicitat que ens ha tocat. Per últim, però no menys important, tenim el regal de l'amistat.
L'amistat després de la vida és, potser, el regal més gran que et pugues trobar. I com més en tingues més gran es fa la parcel·la de felicitat. Amistat que et deixa participar, amistat que et deixa entregar i et dóna. Amistat; "bonito palabro". Coneixes les teues amistats?, et coneixen les teues amistats?
Un apunt final: malgrat tot, l'amistat més gran que pugues tenir eres tu mateixa. Sigues el teu amic/ga. Coneix-te, participa't, participa del teu món, crea el teu propi model de vida, defensa la teua terra, la nostra terra. Amb passos menuts et pots acostar a la felicitat. I, el que és més important per fer tot açò més gran; l'amistat, la felicitat, es podem encomanar.
Fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada