Després de més d'un mes de vacances el Cascall torna a sentir-se; tornen a sonar les pedres que el conformen. Alguna bèstia passa creuant el Cascall amb la llibertat com a destí, amb la solidaritat i el respecte com a armes i amb l'orgull a horitzó.
Aquí us deixo una de les imatges més boniques de l'experiència. Un dels llocs amb més pau en què hem conviscut, participat i aprés. N'hi ha d'altres, però us els servirem en properes entregues; que la processó és molt llarga i el ciri molt curt.
L'experiència que hem viscut és compartida i potser algun dia... tu en formaràs part.
Que visquen en armonia tots els pobles indígenes del planeta terra i la seua mare natura per sempre!
Salut i a continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada