Cleptocràcia, impunitat, acció!

Mentre miràvem la televisió el virus ens va infectar. L'alienació va fer efecte en tothom i ja ningú conservava la capacitat de tenir pensaments propis. La malaltia que em covat en aquests  anys d'infecció televisiva ha actuat i ens ha deixat amb un peu a l'altre barri. Hem deixat de ser persones humanes i ens han convertit en números.

Sembla però que se'ls està anant la mà amb la clau i se'ls ha passat la rosca. Les subjeccions del sistema esclavitzant s'han afluixat i malgrat els cops per intentar continuar refermant l'estructura segueixen apareixent esquerdes en el sistema per on entra la llum.

Correm el perill d'un nou virus: l'immobilisme informàtic-informatiu. Potser ens agafarà en la cadira front a l'ordinador, un gran canvi, passar del sofà a la cadira, de pagar la llum a pagar quotes. Pagar, pagar, pagar i callar, callar, callar. Però sembla que com abans el nou virus també ens transmet la sensació de llibertat i control. No t'equivoques, estàs fent, estem fent, el que ells tenen programat que fem. Pagant quotes i necessitant el que ells creen.

Cada cop però també estan més a la llum. Cada cop es fa més repugnant la seua fatxenderia. Fam per a molts producte de la cobdícia i els vicis d'uns malalts mentals, cegos i sense escrúpols. Cal que fem alguna cosa per construir un món més just alegre i lliure. No sé quina és l'estructura possible, però m'imagino cooperatives i estructures comarcals menudes associades o mancomunades. Pensem-ho, creem-ho. De moment mostra el teu rebuig.
 Surt de casa i organitza l'odi!

Tothom sap que som gent valenta

S'univers és una festa.

Visc en un planeta ple d'ecosistemes.
No és del tot rodó, va escriure un moro que tenia mala lletra.
Sa rotació gairebé no se nota.
Ningú no ha vist sa translació perquè ens aplega en havent dinat quan fem moreta.
I cada nit fem una festa, a una platja que hem fitat a cada destre amb un fogueró.
Tenim amics d'altres planetes, són turistes, trompetistes.
Saben totes ses nostres cançons i ballem fins que es de dia.
En de dia treiem sa barca i mos n'anem a fer un viatge misteriós a una cala tranparenta.
Ens hi quedem a viure allí perquè tothom sap que som gent valenta.
Es temps inventa àtoms de colorins.
S'univers és una festa que ens omple de joia.
Cada finestra obre un nom matí ple llums i ple d'orquestres, ple d'enigmes sarraïns.

Amb aquest fragment de la cançó d'Antonia Font S'univers és una festa, volem alegrar i lloar el pati. Sí el pati està bullint. Ja era hora per això. Quina ha estat la guspira que ha encés aquest bullit? No ho sabem, però que s'està coent bon brou; és indubtable.
Generacions unides treballant per la dignitat de Benicarló. El poble bé s'ho mereixia. Donat l'aparença titellaire que està prenent el model social promocionat per les institucions i partits majoritaris, el poble ha reaccionat.
Què es pensaven? Que no hi havia ningú que tingués estima per allò fet a casa. Doncs sí! En som uns quants i unes quantes que n'estem farts i tipes de consumir allò que fan els altres. Volem construir-nos el dia a dia com més ens agrada. Perquè el fet de construir-nos fa que ens coneguem i així podem oferir als altres.
Només així. Quan només som espectadors de la nostra vida ens omplim de les experiències viscudes només en l'intel·lecte. Sense emocions. I això no ho volem. És més, ens embafa.
Ja està bé. Continuarem així: creant, amunt, amunt i avant.

Grup Anti Castor

El Grup Anti Castor és una plataforma ciutadana de rebuig al Projecte Castor. Aquest projecte vol intal·lar una plataforma d'emmagatzemament de gas a l'antiga plataforma petroliera de la costa de Vinaròs.

Des de fa uns anys a la comarca veïna del Montsià, un grup de persones d'Alcanar es va mobilitzar en contra d'aquest projecte que presenta greus mancances de planificació, estudi científic i respecte pel medi ambient. A més a més, suposa un gran amenaça ambiental.

El projecte pretén portar gas de l'Àfrica i emmagatzemar-lo a la cavitat de l'esgotada bossa de petroli que hi ha enfront de la costa de Vinaròs. El gas s'emmagatzemarà allí i es tractarà a una plataforma industrial que es pretén construir al terme de Sant Jordi. Tota aquesta infraestructura comporta realitzar unes accions que atempten contra el fons marí, els camps de tarongers i de secà i una agressió a l'aire que respirem. Es calcula que 24.000 litros de CO2 seran vertits a l'aire cada any davant dels nostres nassos. Quasi res!

Vinaròs ha reaccionat! Per nadal la gent d'Alcanar va venir a informar del projecte a la ciutadania de Vinaròs per mostrar una altra visió diferent de la que dóna l'ajuntament de Vinaròs. L'ajuntament juga a la desinformació i ens ven el projecte amb la propaganda del progrés econòmic, el desenvolupament "insostenible" i el bé comú. Està molt bé que la gent de Vinaròs haja reaccionat i que decidiren mntar un grup humà d'informació i rebuig civil.

Van començar per Carnestoltes a informar la gent i han tingut un suport molt encoratjador per part de la ciutadania. Més enllà d'interessos polítics, la ciutadania s'ha empoderat i participa de la presa de decisions.

Des del Cascall donem suport al Grup Anti Castor de Vinaròs i ho veiem com un exemple a seguir. A Benicarló respirem el mateix aire que a Vinaròs i no cal recordar que el nostre està ja prou contaminat per les indústries químiques que hi ha al nostre terme. Ara que, si se'ns en fot que ens contamine l'aire en nom de 500 llocs de treball, què hem d'esperar de la ciutadania de Benicarló.

També proposem des del Cascall que es forme una plataforma per parar aquest projecte i per informar la gent de què es pretén fer a les nostres costes. Esperem però que no hagen de ser les "drags queens" de sempre les que mobilitzen el grup humà. No hi ha ningú més amb inquietuds i iniciatives al poble per moure un poc les consciències?
Reaccioneu òstia!

Cramps

Cramps en anglés significa rampa. Rampa elèctrica. Això és el que sentim totes les persones que vivim al País Valencià en veure com s'atreveix a fer una declaració de béns com la que ha fet el nostre president institucional. Institucional, sí. Ja que personalment som moltes les que no el reconeixem.

Se n'està rient de nosaltres? Creu que som idiotes? O pretén que fem la gracieta fàcil de dir que per això li regalaven el vestits? Una merda! Tenen un gran equip d'assessors en economia i d''imatge; de propaganda. Hi ha per algun lloc un Gooebles valencià o d'on siga que ens està manipulant que fa temor. I el més greu és que ho fa amb diners públics. No, això no és el més greu. El més greu és que com a societat democràtica organitzada i crítica no fem res per transformar les coses.

¿Esteu contentes a tirar el vot una vegada cada quatre anys i realment penseu que això és la democràcia? Enhorabona! Des del Cascall no n'estem pas d'acord! Mentre hi haja persones analfabetes en el nostre país, no hi haurà democràcia, mentre hi haja desigualtats socials, no podem parlar de democràcia. Això en altres llocs del planeta se li diu dictadura o terrorisme. Però com que totes som tan políticament correctes el terrorisme d'estat no ens atrevim a denunciar-lo.

Res més. Sentim com un insult personal el fet que l'activista de qui podeu veure la foto més amunt siga el representant institucional del nostre país i que ningú faça res per parar-li els peus.
En el teu entorn local fes el que cal! Actua en local per aconseguir objectiu globals. Les accions per menudes que siguen són poderoses.

Nit del Saginero al Café de l'Arq

Participació Ciutadana a Benicarló

Després de moltes mentides, enganys públics, el joc del gat i la rata i demés estartègies el Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 de Benicarló va aconseguir una reunió amb el regidor de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Benicarló. Reunió, per dir-ho d'alguna manera.

Amb les dots de mala educació que caracteritzen al regidor de participació ciutadana, el Consell de Necessitats Socials va ser despatxat amb caixetes destemplades. Quina barra! Suposem que una persona que està desenvolupant per al poble les funcions de regidor comanda una regidoria al servei del poble. Més encara la Regidoria de Participació Ciutadana, no? Doncs no, el senyor Max Garrot, està al servei de la mala educació. Davant de deu persones disposades a proposar iniciatives de forma altruista per millorar la vida social de Benicarló van ser convidades a abandonar la casa consistorial després de ser desafiades per un caradura que cobra més de 1.800 euros per dur endavant la participació ciutadana. Objectant que ja havien sigut contestades per mitjà dels articles publicats en premsa per qui comanda la regidoria, Max Garrot va convidar a no perdre més el temps les persones participatives confesant que no tenien cap suport per part d'ell. Com s'enten això. Només podem dir que aquest senyor està mal del cap.

Un apunt. Una de les persones que assistia a la reunió quan va comentar-li a un ciutadà actiu en la vida social del poble aquest li va dir: - Oco que no t'ostie! Fixeu-vos la popularitat que té aquest personatge. Max Garrot, mai millor dit! Amb llicència per mentir, per intimidar i convidar-te a abandonar les teues inquietuds participatives. Mal anem amb el PP a Benicarló si aquesta és la seua aposta per la participació ciutadana.

Des del Cascall fem nostra la proposta que l'ajuntament de Benicarló faça pública la renúncia a pertànyer a l'Agenda 21 ja que no porten endavant cap de les seues directrius. I també aconsellem a la gent del Consell de Necessitats Socials que facen seua la màxima dels revolucionaris nicaragüencs: - Que se rinda tu madre!
Fins aviat.

Arrea-li bona

El Club de pilota valenciana Arrea-li bona de Benicarló està disputant el seu segon campionat local per parelles i les jornades estan sent un èxit. Nosaltres assistim des de la barrera, però sabem de primera mà que el campionat és la ferramenta per consolidar aquest esport entre la joventut del poble.
Continuen jugant el quatre carcamals que van començar, alguns d'ells estan més rovellats que les baranes de l'antic far de Benicarló, però encara que siga xirriant, aconsegueixen tornar-ne alguna. Sabem, intuïm, esperem que en properes edicions del campionat per parelles de Frontó a mà, hi haurà més gent jove que no carcamals en mala llet.
Prompte seran les semifinals i la final. Veurem qui s'imposa si la joventut o la mala llet. De tota manera hi ha persones que han progressat un munt i sobretot hi ha un munt de persones noves que s'estan apropant l'esport tradicional del poble. Esport que el capitalisme va desplaçar, estingir i ningunejar.
Fot-li fort, Arrea-li Bona!

Sessió d'Amor al Café de l'Arq.

Com ja sabeu la Sessió Literària del Café de l'Arq estava dedicada al tema de l'Amor. Amb el títol de San Calentín es va llegir textos de molts autors i autores; Pablo Neruda, Mario Benedetti, Gioconda Belli, El Llibre d'Amic e Amat, Quim Monzó, produccions pròpies... entre d'altres. Els feligressos que hi havia al café van integrar-se al grup de lectura des de les seues banquetes embolcallats per l'ambient que van crear els textos.
Amb l'obertura del tractat sobre l'amor de l'Eric Fromm es va seguir amb veus diverses ja que cada cop els assistents preparen més les sessions. Ciris, la guitarra d'acompanyament, veus diverses, lectures des de la barra... Tot un grup humà abocat a la literatura.
I és que l'equip humà que s'està gestant en cada sessió està creant uns llaços difícils de definir. La màgia de les sessions dilluns darrere dilluns fan que nasquen emocions després de cada suggeriment literari tansformant els ànims amb què s'arriba en uns de nous, en uns llaços creats en compartir la imaginació en què passeja durant una estoneta cada persona. Amb el temps, què quedarà de tot això. Suposem que molt i per a llarg.
Llarga vida a la literatura. Llarga vida a les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

A taula.

La taula és potser el moble de la casa més integrador, cohesionador i expressiu de les nostres llars; de la nostra vida. En ella compartim el menjar, les converses, allò que ens alimenta. Per tant, solem rodejar-nos de les persones que més ens estimem, amb qui compartim llaços d'amistat, familiars, d'interessos...


Aquest és un comportament comú i sa. Socialment sa. "Enlerta"!, però; hi ha taules que ajunten gent que no és del tot sana per la societat. La culpa de la seua insània és el seu egoisme, la seua gola, la ceguesa i la supèrbia. Aquesta gent destrueix el medi natural, només pensen en beneficiar els seus interessos i els de les persones més properes al seu entorn, exploten i abuses de la resta de persones més febles i damunt es passegen per la vida, en aquest cas pel nostre poble, com si foren millors que la resta de mortals, superiors en classe i casta, com si foren reis. Males ànimes és el que són!


Sí, benicarlandes i benicarlandos, Fabra, Camps, el Coixo i el Mosso, vénen avui al poble convidats pels seues amics de la Falla el Caduf. Amics que s'assentaran a la mateixa taula. Ben segur que comparteixen interessos, amistat conductes... Taula en què si adjuntem els casos pendents de justícia que acumulen els seus integrants no acaben en un segle. Baja amics que tenen els nostres dirigents! Si els "acoviden" a la presentació d'una falla i després van a sopar junts o han dinat junts és que pensen com ells i potser que també copien les seues actituds.
Continueu votant al Partit Popular de Benicarló. La història us ho agrairà!

AMISTAT

Hi ha moments en què la vida ens fa regals. Regals que mai podrem agrair, regals per sempre. Romandran al nostre costat o no, però formaran part de nosaltres mateixa; ens acompanyaran allà on anem.


Aquests regals apareixen en determinats moments sense esperar-los, no els pots buscar, car si els busques no apareixen. Té la vida aquests capricis, tenen els regals aquesta màgia. Un d'aquests regals és la vida mateixa, la possibilitat d'existir en aquesta malaurada i intrèpida terra. Un altre regal és la consciència de poder participar activament de la vida, construir el nostre propi món, poble, país, comunitat... o, poc a poc, anar alçant-lo. Si més no, tenir la capacitat de donar-nos compte que el podem construir, un món paral·lel. El refugi, suberfugi, on ens isolem per gaudir de la parcel·la de felicitat que ens ha tocat. Per últim, però no menys important, tenim el regal de l'amistat.

L'amistat després de la vida és, potser, el regal més gran que et pugues trobar. I com més en tingues més gran es fa la parcel·la de felicitat. Amistat que et deixa participar, amistat que et deixa entregar i et dóna. Amistat; "bonito palabro". Coneixes les teues amistats?, et coneixen les teues amistats?

Un apunt final: malgrat tot, l'amistat més gran que pugues tenir eres tu mateixa. Sigues el teu amic/ga. Coneix-te, participa't, participa del teu món, crea el teu propi model de vida, defensa la teua terra, la nostra terra. Amb passos menuts et pots acostar a la felicitat. I, el que és més important per fer tot açò més gran; l'amistat, la felicitat, es podem encomanar.
Fins ara.

Torna-li la trompa al xic.

Salut Cascallers,

Des de fa un segle que el Cascall no està en forma. Però han arribat nous temps i engeguem de nou.
Com sempre us convidem a participar de les Sessions Literàries del Café de l'Arq a Benicarló. Ja sabeu; C/Alemanys a partir de les 22:30h. Aquest dillus 15 de febrer San Calentín.
No falteu. Porteu els vostres textos, porteu les vostres orelles, veniu.
La nostra consigna és: FUGIU DEL SOFÀ I APAGUEU LA TELEVISIÓ QUE NO US FA MÉS QUE MAL, ÒSTIA!

La Bellesa al Café de l'Arq.

El passat dia 18 d'octubre la bellesa ens va embolcallar! Les paraules s'arramblaven als nostres esperits i ens feien embadalir. Textos, música i ambient bohemi és la senyera de les Sessions Literàries del Café de l'Arq. I ens sentim orgulloses i còmodes sota el seu aixopluc.



Vine, apropa't! Cada dia en som més. Dilluns passat set van ser les persones que van llegir textos sobre la bellesa, el tema de la Sessió. Descobrim també que hi ha gent que escriu i ho fa realment bé. Ànims! Que no paren els bolígrafs, que no queden buides les fulles; paraules, paraules, sentiments, sensacions i companyonia.



Dilluns dia 2 de novembre a les 22:00h al Café de l'Arq celebrarem la 3a Sessió Literària d'aquesta temporada; A vida o mort.
No pots quedar-te a casa, els llibres et demanen que els tregues, que recuperes l'estima que els vas mostrar la primera vegada que els vas llegir i recorden les emocions que et van arrencar quan passaves els ulls per les seues pàgines. Vine a compartir amb nosaltres aquests moments; fes-los teus, fes-los nostres.
Fins dilluns dia 2 de novembre, doncs.
Ens llegirem, ens escoltarem!

Parem el capital. Conservem el territori; SOS Tinença

Al Ballestar passa alguna cosa...
El teu pare, com tots els seus homes de la seua generació, es caracteritzava per ser una persona molt treballadora. Amb el seu esforç, després de les penúries de la guerra va aconseguir coompar-se un trosset de terra amb els diners que va fer. Entre la misèria que es patia a principis del segle XX per la falta de desenvolupament, la guerra que va debastar el país i la postguerra que només va beneficar els guanyadors, el teu pare estava molt orgullós del seu trosset de terra, però per tu només tenia això i les quatre ovelles que t'encarregaves de criar. Com que ell volia quelcom més per tu, va anar estalviant amb esforç i sacrifici i, quan va morir, et va deixar un altre trosset de terra a la costa i que tu no sabies que existia. Ara bé, et va venir de perles per canviar de treball.
Fins aleshores sempre havíeu viscut a la Tinença, passant fred als hiverns i treballant dur per fer quatre duros i arribar a final d'any. Quan el pare va morir, el "sinyor" notari et va fer sabedor de la propietat que t'havia deixat el pare a la costa. Aquest fet et va sorprendre molt. Tu pensaves que el pare era només un pastor ignorant i miserable sense ànsies de progrés. Quina lliçó més gran de sacrifici, d'intel·ligència i picardia que et va donar el pare com a últim regal de la seua existència.
I tu no vas voler ser menys que ell. També volies mostrar que no tenies un pèl de "tonto". De seguida vas baixar a la costa i et vas posar a jornal a les fàbriques que proliferaven per allí. Vas fer diners i vas aprendre del que veies. I què veies? Veies que qui feia duros de veritat eren els qui constuïen edificis, els contractistes, els promotors. Ai las! Anaven a veure com se les gastava el pastoret. Vorien com sí que li servia d'alguna cosa allò que li va ensenyar la mestra del poble els dies que plovia i no podia anar a pasturar. Anaven a veure com sí que n'havies aprés de sumar.
De seguida que vas poder vas vendre el trosset que havia comprat el teu pare a la costa, en vas comprar d'altres i et vas posar de promotor. Vas passar de pastor a obrer de fàbrica, d'obrer a promotor, contactista d'obres, immobiliari i per fi eres un gran constructor. Vas fer molts diners a la costa, però enyoraves el teu poble; el Ballestar.
I així va arribar un dia que en veure com els catalans compraven i restauraven cases al Ballestar vas tenir enveja d'ells i vas voler fer diners a l'interior. A la costa els terrenys estaven posant-se molt cars i ja ningú comprava pisos amb la facilitat d'abans. D'aquesta manera vas voler conquerir la teua terra i tornares al teu poble amb qanes de conquerir-ho tot.
Ja n'havies tingut prou de muntanyes quan feies de pastor, ara veies com el negoci de les segones vivendes a món rural era un negoci i tu anaves a ser el rei.
Però no comptaves amb què per viure es necessita aigua i menjar, per desplaçar-te infraestructures i per refer un poble moltes coses més. A més, sabies que tu tot sol no podies construir-ho tot. Per això necessitaves la justificació que això era el que li feia falta al teu poble i volies convertir en excusa la vida tranquil·la i tradicional del teu poble com a problema pel desenvolupament del formigó que necessitaves per ser el més ric del cementeri.
No has vist com de rica és la tradició. No has vist que es perdrà tota la bellesa de l'estança al Ballestar si canviem marges per urbanitzacions, si canviem el cel estrelat per faroles, el cant dels pardals per claxons i l'aire pur per CO2.
Para home, para! El teu pare volia que no patires però no acceptaria mai destruir el seu poble a qui tant deveu. Si calen recursos al poble no són la destrucció. Reaprofitem els recursos i que vinguen a visitar-nos. Sí, però no cal que ho trenquem tot per dos mesos.
Pel desenvolupament sostenible, parem el formigó del capital.

Xarxa Educativa Solidària; XARXES, dóna gràcies!

El grup de Cooperació Internacional Xarxa Educativa Solidària dóna les gràcies i exposa els resultats dels projectes duts a terme aquest estiu a San Ramón; municipi del departament de Matagalpa a Nicaragua.



Les mancances en infraestructures educatives, la formació de mestres i la sensibilització en el primer món són els objectius que s'ha marcat aquest col·lectiu de mestres que fan cooperació des de les Terres de l'Ebre i el Maestrat. Com els anys anteriors, els projectes realitzats han estat un èxit.

Va ser al 2008 quan es va encetar una campanya de recollida de fons per construir una escola en una comunitat rural apartada del municipi i preparar tallers de formació per als mestres d'aquestes comunitats cafetaleres que viuen molt apartades dels municipis on hi ha infraestructures. Manca de llum i aigua, manca en infraestructures pel desplaçament, mancances econòmiques, explotació per part dels propietaris dels cafetals... són algunes de les dificultats amb què s'enfronten dia a dia aquestes humils, però entusiastes persones. Com sempre els més menuts, els xavalos i xiuines, com diuen allà, són qui pateix més les conseqüències. Tenen el futur predeterminat; ser explotats al cafetal, continuar amb la desnutrició i sense espectatives de poder canviar.Xarxes amb els seus projectes educatius intenten paliar aquestes mancances i dotar-los d'habilitats cognitives per transformar la seua realitat.



Enguany s'ha construït una nova escola a la comunitat de San José, també s'ha realitzat tallers de formació de professorat per als professors rurals, s'ha dotat de materials a les escoles que assistien als tallers i s'han coordinat amb el Ministeri d'Educació de Nicaragua al departament de Matagalpa per formar tècnics en educació que transmitisquen aquestes opcions educatives a tot el professorat depenent del Ministeri.



Ara comença la part més gratificant per al col·lectiu de Xarxes, donar les gràcies a totes les persones que van contribuir a la recollida de fons per portar endavant aquests projectes. La campanya de donada de gràcies a Benicarló comença a l'IES Ramón Cid centre pioner en aquesta localitat. També s'estendrà a totes les ecoles que van realitzar Sant Jordis Solidaris (Francesc Català i Eduardo Martínez Ródenas) així com l'IES Joan Coromines. El Café de l'Arq que col·labora amb les Festes Solidàries i degustació de café de San Ramón també tindrà el seu acte.



Des del Cascall encoratgen a la gent de XARXES a continuar amb el projecte que enguany sabem encara ha pres una embranzida més forta. Compromisos amb el MINED, construcció d'un Centre de Recursos Educatiu, apadrinament de menjadors escolars, apadrinament de professorat de secundària a les comunitats més apartades, construcció d'un centre de recolzament i formació per les dones, són alguns dels projectes per l'any vinent.



Així que, si sou sensibles a les transformacions d'aquest món tan injust i voleu col·laborar, apropeu-vos a les jornades de donada de gràcies i les de sensibilització que es portaran a terme al llarg de l'any per poder col·laborar amb l'associació que en breu comptarà amb una delegació a Benicarló.






Gràcies per construir un món més just i solidari.

Ajuntament de Benicarló o la Regidoria de'Incultura

El passat 27 de setembre a l'Auditori de Benicarló es va poder gaudir d'un concert del Cor de la Federació Valenciana de Cors. El concert estava patrocinat per la Diputació de València que és qui gestiona l'existència d'aquest cor. Com que la Diputació subvenciona el Cor, aquest ha de realitzar una sèrie de concerts obligats que paga la Diputació i, gràcies a la voluntat desinteressada d'una benicarlanda de "pro", a l'Ajuntament de Benicarló se li va oferir l'oportunitat d'organitzar aquest acte de forma gratuïta.
El concert comptava amb unes expectatives impressionants donada la qualitat dels components del Cor de la Fecocova. Cal recordar que el Cor de la Fecocova el formen una selecció de les millors veus de diferents cors de tot el País Valencià. I qui va assistir al concert pot donar fe de com va ser de meravellosa l'actuació. El públic estava embadalit, tothom es va quedar meravellat per les armonies i el treball del Cor Fecocova. Un autèntic plaer per als sentits; relaxant, emocionant, vibrant.
Ara bé, entre el públic hi havia quelcom que no es va entendre i que res té a veure amb el cor. Té a veure amb qui organitzava; la Regidoria d'Incultura de l'Ajuntament de Benimarcelino. Ningú va presentar l'actuació. El públic assitent es preguntava: - aquests d'on vénen?, d'on són?, com és que actuen a Cuencarló?
A l'Auditori hi havia una assistència acceptable comptant que només hi cantava una xica del poble, però per la qualitat de l'acte i, donat que sortia debades per les arques municipals, com és que no es va fer una bona promoció? El Cascall us ho dirà, no tenen ni idea del que porten entre mans, ni què és el que es fan. No parlem del tècnic de Cultura qui sí sap què s'ha de fer. A ell se li valora el fet copiar i imprimir el full amb el programa de l'actuació i la història del cor. Segurament algú li'l va passar; però, la Regidoria de Cultura i la corporació local, on estaven?, ja es veu l'interés que tenen. Només va fer acte de presència la Regidora de comerç i també se li valora.
Total que, les "agüeles" que van assistir al concert van quedar bocabadades amb l'actuació, però no sabien a qui estaven escoltant, es preguntaven com era que no s'havia publicitat i com és que el programa era tan cutre. Alguna els va saber contestar: - això és reflex de l'analfabetisme de la corporació municipal.
De la incultura de la gent que porta l'Ajuntament de Cuencarló.

Les coses pel seu nom: denominació d'origen; Tudela.

Amb l'arribada de la tardor, els carxofars de Benicarló comencen a brotar. Broten també les cols; tots dos cultius d'hivern. Plantes que necessiten del fred per madurar, malgrat la seua vedor aparent. El colar ens arriba de tot arreu; arizona, fargo... són alguns dels noms de les varietats dels planters, exemple del seu origen foraster. Per tant, encara que existeixen varietats autòctones sembla que les investigacions han fet que els planters més rendibles, forts i lluents es facen prioritaris en els nostres camps i mercats, per sobre de les varietats autòctones.

Pel que fa el nostre producte estrela: la carxofa (amb denominació d'origen) passa el mateix. A Benicarló es van promoure informes per aconseguir una denominació d'origen del producte més prolífic a la nostra horta. Denominació d'origen implica que el producte manté un vincle sense talls entre la planta mare, la terra i la recol·lecció. Europa va concedir tal denominació. Els nostres tècnics s'ho van saber treballar.

Però, aquesta denominació resulta ser una fal·làcia. Encara que els agricultors i agricultores planten els carxofars nous de les soquetes de la temporada anterior i encara que semble que aquest procés ha de garantir la seguida de la varietat mare, no és així. Pocs són els carxofars que mantenen varietats autòctones. De fet, la mateixa Cooperativa de Llauradors de Benicarló ven els planters al llauradors i llauradores de varietats que provenen de Tudela.

Tota una Fira "Municipardal" de la Carxofa, un municipi (amb la corporació municipal lluint palmito al capdavant), una escola d'hostaleria, subvencions europees, un poble abocat a la Fira (bars i restaurants) sota el nom d'una mentida. La carxofa amb denominació d'origen no és de Benicarló; és de Tudela.

De Tudela fins aquí arriba en camions refrigeradors, els llauradors i llauradores la compren a la "comparativa", la crien a la nostra horta i la vénen com si fora benicarlanda, però no ho és ; és basca. Carxofes basques de Benicarló. El nom de la mentida. La mentida de les subvencions. Això sí, les carxofes de Tudela són ben bones i sucoses, no direm el contrari, ni deixarem de menjar-les! Malgrat la mentida del capital.

Això sí, tots i totes en som còmplices, partíceps i patim el percal. Només alguns i algunes encara planten varietats autòctones, però és difícil aconseguir carxofes realment benicarlandes. Aneu amb compte, no caiguen al parany.
Salut. Si les gelades ens respecten el paladar!

El adobe, una alternativa el formigó.

Visiteu la pàgina de Re-cooperar. El nou video que ens presenten és molt interessant.
Nosaltres vam visitar una construcció amb adobe a Matagalpa feta per una parella de joves amb un somni d'autoaprenentatge i amb l'ajuda d'un mestre d'obres que es va sorprendre ell mateix de la llibertat que li aportava aquesta tècnica alternativa de construcció.
Endavant amb la difusió dels altres móns possibles.

Tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

El proper 5 d'octubre tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq. Un grup renovat i més nombrós persones que exerceixen d'amfitriones han organitzat un calendari ple de novetats. Quatre cervells pensen més que dos i el resultat ja el veureu; mel de romer!
Amb; De paraula començarà la II Temporada de les Sessions Literàries del nostre café favorit; el Café de l'Arq. Com l'any passat els dilluns a la nit podràs gaudir del plaer de la literatura, a la carta.
Ja saps pots participar de diferents maneres; escoltant, de manera passiva, o passant a l'acció, com a nosaltres ens agrada, llegint els textos que més t'agraden o els teus propis. Enguany hem plantejat nits temàtiques que ja tenim programades, però com sempre estem oberts a improvitzacions. Pots portar les teues suggerències, pots llegir allò que t'abellisca.

L'esperit com sempre és llegir, treure-li la pols als teus llibres, baixar-los a passar una nit amb nosaltres, amb tu. No sigues canalla ells no ho farien! No els abandones a l'oblit després de la lectura. Convida'ls a una canyeta, un barrantxillo o un colpet. Si no ho fas, tu mateixa, potser se't revoltaran i s'escaparan per la finestra. Tal vegada no els veuràs mai més.
5 d'octubre; De paraula. A les 22:30h al Café de l'Arq.
Música i literatura per als teus sentits, per als teus sentiments i per les teues emocions.
Salut.

El Cascall i el VII Curs de Música Antiga de Guadassuar.

Simplement, un regal per als sentits! El Curs de Música Antiga de Guadassuar és una joia. Durant un cap de setmana es realitzen cursos de dansa, música, instruments i cant antic. El curs estava dedicat a la Música del Renaixement.



També es podia visitar l'exposició Els Àngels Músics. Allí es podia veure una reproducció d'instruments del Renaixement feta després de la troballa de les pintures renaixentistes de la bóveda de la Catedral de València. La història és curiosa. Quan volien restaurar les pintures de la bóveda en raspar un clavill van descobrir que a sota hi havia unes pintures anteriors. Era un retaule renaixentista on en els pilars hi havia pintats àngels amb instruments del segle XV. Això ha permés saber com eren aquells instrumnets i apropar-nos així als seus sons. Uns luttiers assessorats per músics i historiadors els van reproduir, els capricis de la història i gent amb idees genials. Deu ser engrescador trobar-te amb reptes així en la teua professió.

Com a oients del curs de Cant de Cambra vam poder gaudir de la mestira de Josep Hernández Pastor, tot un contratenor que regalava el seu saber, la seua veu i els seus consells intentant ensenyar alguna cosa. El que vam poder aprendre és que, quan canta aquest paio, la pell se't separa de la carn i els sentiments se't remouen. Una passada!
El repertori que treballaven en el curs era del Cancionero de Sablonara, peces complicades però d'una bellesa impressionant. L'alumnat del curs formava quartets, duos o trios i aprenia a interpretar les peces amb els consells de Josep. Quan ell intervenia, tothom es quedava parat. Entràvem un un Karma que no es pot explicar. Que grans són aquelles persones que estan tocades per la natura de manera especial i tenen un do per a l'art. Quina passada de contratenor. Si teniu l'oportunitat de veure'l en algun lloc aneu-hi. Fa poc va venir a Peníscola al curs cicle de música Barroca del Castell. Per tant és possible que tornen a tenir-lo per aquí.



Una altra part del curs que va ser impressionant va ser el curs de Luttiers. Van realitzar intruments del segle XV durant una setmana i sonaven. El dissabte a la nit van interpretar algunes peces amb les arpes i altres instruments que havien realitzat ells mateixa sobre una peça de fusta macissa. Anar-te'n a casa amb un instrument amb les característiques del segle XV fet per tu i que el pugues tocar ha de ser una passada.

Gaudir del curs va ser una passada. Si esteu en el món de la música no podeu perdre-vos-ho. I si no hi formeu part però voleu regalar-vos els sentits, tampoc us ho podeu perdre.
És un espai de creació, recuperació, pràctiques, trobada de gent apassionada per l'art i la història i un lloc on aprendre. Tant de bo hi haguera més espais com aquest.

Arrea-li Bona!

El Club de Pilota Valenciana Arrea-li Bona de Benicarló comença una setmana d'enfrontaments.
El dia 25 d'agost es disputa un torneig a Borriol en la modalitat de trinquet. L'experimentat Garrido farà de feridor per al trio Tufarret, Crístian i Jon. Aquests joves de Benicarló serà la primera vegada que jugaran a la modalitat de trinquet; fins i tot podem afirmar que serà la primera vegada que juguen en una instal·lació com aquesta. Però al frontó a mà són unes bèsties; com han demostrat al poble on se'ls han carregat a tots, i segur que aconseguiran fer més d'un tanto.
Per al dia 29 d'agost està el Torneig per Parelles de Festes de Benicarló.
En aquest torneig hi haurà una parella de Castelló, una de Tírig i dos de Benicarló. A les 18:30h al Frontó de l'IES Joan Coromines començarà la vesprada de pilota amb una profia d'exhibició per donar pas al torneig de parelles. Segons sembla el Club Arrea-li Bona ha hagut d'adaptar els partides a l'horari que s'ha publicat en el Programa de Festes de l'ajuntament. Allí no s'encerta ni una pel que fa a les peticions que va fer el club a la Comissió de Festes per organitzar el torneig a Festes. (es va demanar a les 17:00h i s'ha posat a les 19:00h, es va dir que es faria a l'IES Joan Coromines i van posar que es farà al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, un fart d'improperis!). Per no fer esment de la traducció que han fet a la part del programa en castellà. Al club li han posat que es diu: Arrea-li Buena, toca't els collons! I no han traduït Arrea-li perquè el traductor no troba equivalent en castellà per al pronom li, segur. Sense supervisar, sense amagar com d'astrop es fan les coses. Arreu com al batre, així porten tot a l'ajuntament de Benicarló. Ala! continueu votant al PP. Continuarem governats pel propiprofit, pel desenteniment i les coses mal fetes. Però com les van a fer bé, si no arriben; no donen per a més.

Però bé, els d'Arrea-li Bona no deixen de portar endavant una gran tasca oferint sempre reptes nous. Ara fan el Torneig per Parelles amb parelles de fora, surten a competir a trinquet, prompte s'apuntaran a una Lliga de Galotxa que s'ha organitzat a Torreblanca.
Esperem que el 29 d'agost tothom estiga al Frontó de l'IES Joan Coromines a les 18:30h, el Cascall passarà llista.