Aquest escrit li ha arribat al Cascall des de no sap on i com ens ha agradat la reflexió la compartim. A qui no li agrade que no mire. Ja sabeu que el Cascall és un espai "güep" on hi ha humor, amor, entreteniment i mala llet. D'això que no en falte que si no la compartim se'ns fa agra i nosaltres de solidaris en som un "munt".
Com n'és de dur ser blavero.
A ningú no li deu haver passat per alt a hores d’ara com deu ser d’àrdua, costeruda i desagraïda la feixuga tasca de defensar contra vent i marors el secessionisme lingüístic a casa nostra. Amb paraules d’anar per casa: com deu ser de fotut ser blavero.
I ho dic amb tots els respectes cap aquelles persones que encara s’hi escarrassen en portar a terme aquesta tasca. Deu ser duríssim perquè a les escoles valencianes, s'ensenya la normativa de les Normes de Castelló de l’any 32.
Deu ser ardu perquè de normes ortogràfiques, els blaveros, a banda de les Normes del Puig, en tenen dues més; una amb accents i una altra sense. I cap d’elles no s’allunya massa del parlar d’Alcanar.
Deu ser costerut perquè no posseeixen cap canal de ràdio o televisió.(Canal 9 no compta ja que no és ni ràdio ni és televisió; és patxanga).
Deu ser molest perquè de llibres publicats, la màxima institució que els representa, Lo Rat Penat, disposa d’un fons editorial que ara resumiré:
-al voltant d’unes 70 publicacions (llibres).
-sobre unes 25 publicacions de reculls de Jocs Florals.
-uns 6 llibres de miracles de Sant Vicent Ferrer.
-alguna publicació sobre vetllades musicals en honor a la Mare de Déu del Dolor (sí, del Dolor, ai!)
-uns 16 discs compactes de tema pasqüer, càntics a la llengua, faller i marià.
-8 cassetes de misses i nadales.
-dos videos, un sobre Ausiàs March i l’altre sobre ells mateixos.
Vosaltres mateixos ho podreu comprovar.
Deu ser aspre perquè a Brusseles s'ha reiterat la unitat de la llengua i perquè la RAE al seu diccionari defineix la llengua que parlem els valencians com a varietat de la llengua catalana que els valencians consideren com a pròpia.
Deu ser inclement perquè els secessionistes quan escriuen i parlen, el que fan realment és escriure en un català-valencià-balear amb faltes d’ortografia.
Deu ser dolorós perquè tenint en compte el punt anterior es deuen adonar que l’única forma de no escriure en català-valencià-balear és no escriure en valencià i per tant escriure en francés o en castellà, (si en saben).
Deu ser turmentador perquè no tenen cantants, ni poetes, ni dramaturgs, ni filòsofs ni intel.lectuals reconeguts internacionalment, ni universitats al seu país ni fora.
Deu ser desesperançador que aquells que consideren traïdors a la llengua tinguem la sort de veure com les noves generacions, educades en democràcia, aprenen correctament la llengua que parlem, la sort de poder parlar amb seniencs sense canviar de llengua, la sort de tenir algun canal de televisió i ràdio, l’orgull que entre Estellés i Llull ja sumen tot solets més de 300 publicacions. O que entre Raimon i Ovidi Montllor sumen més de 16 cedes. Desesperançador comprovar com s’ensenya valencià a la Universitat de Salamanca o a la de Karlsruhe. Que tinguem el goig de poder cantar en karaoke Feliu Ventura, Òscar Briz i La Gossa Sorda i d’emocionar-nos amb Sergi Belbel, Llach o Alabajos.
I aquesta sort ens agradaria poder-la compartir amb ells, amb vosaltres.
El Cascall dixit;
Va de bo senyors i senyores.
Si te Pryca de prascas.
1 comentari:
Molt bon text amb un punt dolç entre la ironia i la crítica que l'autor té la gràcia d'assolir gairebé sempre...
És cert tot el que diu: els blavers no són res, no tenen res. Però, per què fan tant de forat? Per què aconsegueixen que el PP duga a la pràctica molts dels seus plantejaments? En realitat, no me'n fan gens, de pena. Són culturalment molt pobres, però ideològicament encara molt presents.
Publica un comentari a l'entrada