dijous, 4 de juny de 2009

Coses de la vida.



Les situacions que vivim marquen el nostre dia a dia. Positives o negatives deixen una petja indeleble en el nostre interior. Ens aporten una experiència que, al cap i a la fi, ens ensenyen; si som capaces, com a persones, de processar-les per al nostre enriquiment. Si no en som capaces, continuarem com a talps. escarbant el nostre futur a ceges. Tragant terra, arrapant-la en la foscor.

Com de difícil resulta construir en aquest món egoista. Què ens quedarà després de l'abisme de la lluita per conservar el que tenim? A costelles del que li amaguem o li neguen a les persones més febles. A costelles de les nostres costelles; del nostre futur comú.

Propaganda i publicitat que ens pretigia davant la resta de persones com a més autèntiques, amb més valor. On queda aquest valor en la nostra intimitat quan ens reunim amb nosaltes mateix i comprovem quins són els nostes límits?
Podem plantar-nos davant dels altres i vendre'ls que som els/les millors.
Podem omplir-los les orelles amb el nostre discurs meravellós.
Podem fer i desfer allò que ens done la gana. Però no ens escaparem. No ens enganyem a nosaltres mateixa. En nosaltres quedarà el dolor. La soletat. Encara que en societat mostrem el nostre millor somriue, la brillantor i bellesa del maquillatge de la nostra persona cap a l'exterior. En el nostre interior només estem nosaltres i nosaltres sabrem de quin color són els nostres sentiments. La fortor amb que vivim la vida. També el Follet Tortuga tenia una closca on amagar-se.

Coneixem persones lliures! Són lliures només les persones que van de cara. Que són transparents. Sense trampa ni cartró. Amb humiltat per reconèixer els defectes i les virtuts. De saber fins on abarquen els seus braços i els de les persones que comparteixen amb elles l'alegria de l'entrega per l'amor que senten per la vida, per les persones, pel respecte natural.

El Cascall us convida a entregar-vos a vosaltres mateixa; en un raig pels demés, per la vida natural dels animals que, en definitiva, som. Que patim i patirem el dolor i l'alegria de compartir i constriur un nou món: inventant des del passat. Cap a un futur alegre, on totes les persones serem iguals, lluires i ... ens estimarem.