La Bellesa al Café de l'Arq.

El passat dia 18 d'octubre la bellesa ens va embolcallar! Les paraules s'arramblaven als nostres esperits i ens feien embadalir. Textos, música i ambient bohemi és la senyera de les Sessions Literàries del Café de l'Arq. I ens sentim orgulloses i còmodes sota el seu aixopluc.



Vine, apropa't! Cada dia en som més. Dilluns passat set van ser les persones que van llegir textos sobre la bellesa, el tema de la Sessió. Descobrim també que hi ha gent que escriu i ho fa realment bé. Ànims! Que no paren els bolígrafs, que no queden buides les fulles; paraules, paraules, sentiments, sensacions i companyonia.



Dilluns dia 2 de novembre a les 22:00h al Café de l'Arq celebrarem la 3a Sessió Literària d'aquesta temporada; A vida o mort.
No pots quedar-te a casa, els llibres et demanen que els tregues, que recuperes l'estima que els vas mostrar la primera vegada que els vas llegir i recorden les emocions que et van arrencar quan passaves els ulls per les seues pàgines. Vine a compartir amb nosaltres aquests moments; fes-los teus, fes-los nostres.
Fins dilluns dia 2 de novembre, doncs.
Ens llegirem, ens escoltarem!

Parem el capital. Conservem el territori; SOS Tinença

Al Ballestar passa alguna cosa...
El teu pare, com tots els seus homes de la seua generació, es caracteritzava per ser una persona molt treballadora. Amb el seu esforç, després de les penúries de la guerra va aconseguir coompar-se un trosset de terra amb els diners que va fer. Entre la misèria que es patia a principis del segle XX per la falta de desenvolupament, la guerra que va debastar el país i la postguerra que només va beneficar els guanyadors, el teu pare estava molt orgullós del seu trosset de terra, però per tu només tenia això i les quatre ovelles que t'encarregaves de criar. Com que ell volia quelcom més per tu, va anar estalviant amb esforç i sacrifici i, quan va morir, et va deixar un altre trosset de terra a la costa i que tu no sabies que existia. Ara bé, et va venir de perles per canviar de treball.
Fins aleshores sempre havíeu viscut a la Tinença, passant fred als hiverns i treballant dur per fer quatre duros i arribar a final d'any. Quan el pare va morir, el "sinyor" notari et va fer sabedor de la propietat que t'havia deixat el pare a la costa. Aquest fet et va sorprendre molt. Tu pensaves que el pare era només un pastor ignorant i miserable sense ànsies de progrés. Quina lliçó més gran de sacrifici, d'intel·ligència i picardia que et va donar el pare com a últim regal de la seua existència.
I tu no vas voler ser menys que ell. També volies mostrar que no tenies un pèl de "tonto". De seguida vas baixar a la costa i et vas posar a jornal a les fàbriques que proliferaven per allí. Vas fer diners i vas aprendre del que veies. I què veies? Veies que qui feia duros de veritat eren els qui constuïen edificis, els contractistes, els promotors. Ai las! Anaven a veure com se les gastava el pastoret. Vorien com sí que li servia d'alguna cosa allò que li va ensenyar la mestra del poble els dies que plovia i no podia anar a pasturar. Anaven a veure com sí que n'havies aprés de sumar.
De seguida que vas poder vas vendre el trosset que havia comprat el teu pare a la costa, en vas comprar d'altres i et vas posar de promotor. Vas passar de pastor a obrer de fàbrica, d'obrer a promotor, contactista d'obres, immobiliari i per fi eres un gran constructor. Vas fer molts diners a la costa, però enyoraves el teu poble; el Ballestar.
I així va arribar un dia que en veure com els catalans compraven i restauraven cases al Ballestar vas tenir enveja d'ells i vas voler fer diners a l'interior. A la costa els terrenys estaven posant-se molt cars i ja ningú comprava pisos amb la facilitat d'abans. D'aquesta manera vas voler conquerir la teua terra i tornares al teu poble amb qanes de conquerir-ho tot.
Ja n'havies tingut prou de muntanyes quan feies de pastor, ara veies com el negoci de les segones vivendes a món rural era un negoci i tu anaves a ser el rei.
Però no comptaves amb què per viure es necessita aigua i menjar, per desplaçar-te infraestructures i per refer un poble moltes coses més. A més, sabies que tu tot sol no podies construir-ho tot. Per això necessitaves la justificació que això era el que li feia falta al teu poble i volies convertir en excusa la vida tranquil·la i tradicional del teu poble com a problema pel desenvolupament del formigó que necessitaves per ser el més ric del cementeri.
No has vist com de rica és la tradició. No has vist que es perdrà tota la bellesa de l'estança al Ballestar si canviem marges per urbanitzacions, si canviem el cel estrelat per faroles, el cant dels pardals per claxons i l'aire pur per CO2.
Para home, para! El teu pare volia que no patires però no acceptaria mai destruir el seu poble a qui tant deveu. Si calen recursos al poble no són la destrucció. Reaprofitem els recursos i que vinguen a visitar-nos. Sí, però no cal que ho trenquem tot per dos mesos.
Pel desenvolupament sostenible, parem el formigó del capital.

Xarxa Educativa Solidària; XARXES, dóna gràcies!

El grup de Cooperació Internacional Xarxa Educativa Solidària dóna les gràcies i exposa els resultats dels projectes duts a terme aquest estiu a San Ramón; municipi del departament de Matagalpa a Nicaragua.



Les mancances en infraestructures educatives, la formació de mestres i la sensibilització en el primer món són els objectius que s'ha marcat aquest col·lectiu de mestres que fan cooperació des de les Terres de l'Ebre i el Maestrat. Com els anys anteriors, els projectes realitzats han estat un èxit.

Va ser al 2008 quan es va encetar una campanya de recollida de fons per construir una escola en una comunitat rural apartada del municipi i preparar tallers de formació per als mestres d'aquestes comunitats cafetaleres que viuen molt apartades dels municipis on hi ha infraestructures. Manca de llum i aigua, manca en infraestructures pel desplaçament, mancances econòmiques, explotació per part dels propietaris dels cafetals... són algunes de les dificultats amb què s'enfronten dia a dia aquestes humils, però entusiastes persones. Com sempre els més menuts, els xavalos i xiuines, com diuen allà, són qui pateix més les conseqüències. Tenen el futur predeterminat; ser explotats al cafetal, continuar amb la desnutrició i sense espectatives de poder canviar.Xarxes amb els seus projectes educatius intenten paliar aquestes mancances i dotar-los d'habilitats cognitives per transformar la seua realitat.



Enguany s'ha construït una nova escola a la comunitat de San José, també s'ha realitzat tallers de formació de professorat per als professors rurals, s'ha dotat de materials a les escoles que assistien als tallers i s'han coordinat amb el Ministeri d'Educació de Nicaragua al departament de Matagalpa per formar tècnics en educació que transmitisquen aquestes opcions educatives a tot el professorat depenent del Ministeri.



Ara comença la part més gratificant per al col·lectiu de Xarxes, donar les gràcies a totes les persones que van contribuir a la recollida de fons per portar endavant aquests projectes. La campanya de donada de gràcies a Benicarló comença a l'IES Ramón Cid centre pioner en aquesta localitat. També s'estendrà a totes les ecoles que van realitzar Sant Jordis Solidaris (Francesc Català i Eduardo Martínez Ródenas) així com l'IES Joan Coromines. El Café de l'Arq que col·labora amb les Festes Solidàries i degustació de café de San Ramón també tindrà el seu acte.



Des del Cascall encoratgen a la gent de XARXES a continuar amb el projecte que enguany sabem encara ha pres una embranzida més forta. Compromisos amb el MINED, construcció d'un Centre de Recursos Educatiu, apadrinament de menjadors escolars, apadrinament de professorat de secundària a les comunitats més apartades, construcció d'un centre de recolzament i formació per les dones, són alguns dels projectes per l'any vinent.



Així que, si sou sensibles a les transformacions d'aquest món tan injust i voleu col·laborar, apropeu-vos a les jornades de donada de gràcies i les de sensibilització que es portaran a terme al llarg de l'any per poder col·laborar amb l'associació que en breu comptarà amb una delegació a Benicarló.






Gràcies per construir un món més just i solidari.

Ajuntament de Benicarló o la Regidoria de'Incultura

El passat 27 de setembre a l'Auditori de Benicarló es va poder gaudir d'un concert del Cor de la Federació Valenciana de Cors. El concert estava patrocinat per la Diputació de València que és qui gestiona l'existència d'aquest cor. Com que la Diputació subvenciona el Cor, aquest ha de realitzar una sèrie de concerts obligats que paga la Diputació i, gràcies a la voluntat desinteressada d'una benicarlanda de "pro", a l'Ajuntament de Benicarló se li va oferir l'oportunitat d'organitzar aquest acte de forma gratuïta.
El concert comptava amb unes expectatives impressionants donada la qualitat dels components del Cor de la Fecocova. Cal recordar que el Cor de la Fecocova el formen una selecció de les millors veus de diferents cors de tot el País Valencià. I qui va assistir al concert pot donar fe de com va ser de meravellosa l'actuació. El públic estava embadalit, tothom es va quedar meravellat per les armonies i el treball del Cor Fecocova. Un autèntic plaer per als sentits; relaxant, emocionant, vibrant.
Ara bé, entre el públic hi havia quelcom que no es va entendre i que res té a veure amb el cor. Té a veure amb qui organitzava; la Regidoria d'Incultura de l'Ajuntament de Benimarcelino. Ningú va presentar l'actuació. El públic assitent es preguntava: - aquests d'on vénen?, d'on són?, com és que actuen a Cuencarló?
A l'Auditori hi havia una assistència acceptable comptant que només hi cantava una xica del poble, però per la qualitat de l'acte i, donat que sortia debades per les arques municipals, com és que no es va fer una bona promoció? El Cascall us ho dirà, no tenen ni idea del que porten entre mans, ni què és el que es fan. No parlem del tècnic de Cultura qui sí sap què s'ha de fer. A ell se li valora el fet copiar i imprimir el full amb el programa de l'actuació i la història del cor. Segurament algú li'l va passar; però, la Regidoria de Cultura i la corporació local, on estaven?, ja es veu l'interés que tenen. Només va fer acte de presència la Regidora de comerç i també se li valora.
Total que, les "agüeles" que van assistir al concert van quedar bocabadades amb l'actuació, però no sabien a qui estaven escoltant, es preguntaven com era que no s'havia publicitat i com és que el programa era tan cutre. Alguna els va saber contestar: - això és reflex de l'analfabetisme de la corporació municipal.
De la incultura de la gent que porta l'Ajuntament de Cuencarló.

Les coses pel seu nom: denominació d'origen; Tudela.

Amb l'arribada de la tardor, els carxofars de Benicarló comencen a brotar. Broten també les cols; tots dos cultius d'hivern. Plantes que necessiten del fred per madurar, malgrat la seua vedor aparent. El colar ens arriba de tot arreu; arizona, fargo... són alguns dels noms de les varietats dels planters, exemple del seu origen foraster. Per tant, encara que existeixen varietats autòctones sembla que les investigacions han fet que els planters més rendibles, forts i lluents es facen prioritaris en els nostres camps i mercats, per sobre de les varietats autòctones.

Pel que fa el nostre producte estrela: la carxofa (amb denominació d'origen) passa el mateix. A Benicarló es van promoure informes per aconseguir una denominació d'origen del producte més prolífic a la nostra horta. Denominació d'origen implica que el producte manté un vincle sense talls entre la planta mare, la terra i la recol·lecció. Europa va concedir tal denominació. Els nostres tècnics s'ho van saber treballar.

Però, aquesta denominació resulta ser una fal·làcia. Encara que els agricultors i agricultores planten els carxofars nous de les soquetes de la temporada anterior i encara que semble que aquest procés ha de garantir la seguida de la varietat mare, no és així. Pocs són els carxofars que mantenen varietats autòctones. De fet, la mateixa Cooperativa de Llauradors de Benicarló ven els planters al llauradors i llauradores de varietats que provenen de Tudela.

Tota una Fira "Municipardal" de la Carxofa, un municipi (amb la corporació municipal lluint palmito al capdavant), una escola d'hostaleria, subvencions europees, un poble abocat a la Fira (bars i restaurants) sota el nom d'una mentida. La carxofa amb denominació d'origen no és de Benicarló; és de Tudela.

De Tudela fins aquí arriba en camions refrigeradors, els llauradors i llauradores la compren a la "comparativa", la crien a la nostra horta i la vénen com si fora benicarlanda, però no ho és ; és basca. Carxofes basques de Benicarló. El nom de la mentida. La mentida de les subvencions. Això sí, les carxofes de Tudela són ben bones i sucoses, no direm el contrari, ni deixarem de menjar-les! Malgrat la mentida del capital.

Això sí, tots i totes en som còmplices, partíceps i patim el percal. Només alguns i algunes encara planten varietats autòctones, però és difícil aconseguir carxofes realment benicarlandes. Aneu amb compte, no caiguen al parany.
Salut. Si les gelades ens respecten el paladar!

El adobe, una alternativa el formigó.

Visiteu la pàgina de Re-cooperar. El nou video que ens presenten és molt interessant.
Nosaltres vam visitar una construcció amb adobe a Matagalpa feta per una parella de joves amb un somni d'autoaprenentatge i amb l'ajuda d'un mestre d'obres que es va sorprendre ell mateix de la llibertat que li aportava aquesta tècnica alternativa de construcció.
Endavant amb la difusió dels altres móns possibles.

Tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

El proper 5 d'octubre tornen les Sessions Literàries del Café de l'Arq. Un grup renovat i més nombrós persones que exerceixen d'amfitriones han organitzat un calendari ple de novetats. Quatre cervells pensen més que dos i el resultat ja el veureu; mel de romer!
Amb; De paraula començarà la II Temporada de les Sessions Literàries del nostre café favorit; el Café de l'Arq. Com l'any passat els dilluns a la nit podràs gaudir del plaer de la literatura, a la carta.
Ja saps pots participar de diferents maneres; escoltant, de manera passiva, o passant a l'acció, com a nosaltres ens agrada, llegint els textos que més t'agraden o els teus propis. Enguany hem plantejat nits temàtiques que ja tenim programades, però com sempre estem oberts a improvitzacions. Pots portar les teues suggerències, pots llegir allò que t'abellisca.

L'esperit com sempre és llegir, treure-li la pols als teus llibres, baixar-los a passar una nit amb nosaltres, amb tu. No sigues canalla ells no ho farien! No els abandones a l'oblit després de la lectura. Convida'ls a una canyeta, un barrantxillo o un colpet. Si no ho fas, tu mateixa, potser se't revoltaran i s'escaparan per la finestra. Tal vegada no els veuràs mai més.
5 d'octubre; De paraula. A les 22:30h al Café de l'Arq.
Música i literatura per als teus sentits, per als teus sentiments i per les teues emocions.
Salut.

El Cascall i el VII Curs de Música Antiga de Guadassuar.

Simplement, un regal per als sentits! El Curs de Música Antiga de Guadassuar és una joia. Durant un cap de setmana es realitzen cursos de dansa, música, instruments i cant antic. El curs estava dedicat a la Música del Renaixement.



També es podia visitar l'exposició Els Àngels Músics. Allí es podia veure una reproducció d'instruments del Renaixement feta després de la troballa de les pintures renaixentistes de la bóveda de la Catedral de València. La història és curiosa. Quan volien restaurar les pintures de la bóveda en raspar un clavill van descobrir que a sota hi havia unes pintures anteriors. Era un retaule renaixentista on en els pilars hi havia pintats àngels amb instruments del segle XV. Això ha permés saber com eren aquells instrumnets i apropar-nos així als seus sons. Uns luttiers assessorats per músics i historiadors els van reproduir, els capricis de la història i gent amb idees genials. Deu ser engrescador trobar-te amb reptes així en la teua professió.

Com a oients del curs de Cant de Cambra vam poder gaudir de la mestira de Josep Hernández Pastor, tot un contratenor que regalava el seu saber, la seua veu i els seus consells intentant ensenyar alguna cosa. El que vam poder aprendre és que, quan canta aquest paio, la pell se't separa de la carn i els sentiments se't remouen. Una passada!
El repertori que treballaven en el curs era del Cancionero de Sablonara, peces complicades però d'una bellesa impressionant. L'alumnat del curs formava quartets, duos o trios i aprenia a interpretar les peces amb els consells de Josep. Quan ell intervenia, tothom es quedava parat. Entràvem un un Karma que no es pot explicar. Que grans són aquelles persones que estan tocades per la natura de manera especial i tenen un do per a l'art. Quina passada de contratenor. Si teniu l'oportunitat de veure'l en algun lloc aneu-hi. Fa poc va venir a Peníscola al curs cicle de música Barroca del Castell. Per tant és possible que tornen a tenir-lo per aquí.



Una altra part del curs que va ser impressionant va ser el curs de Luttiers. Van realitzar intruments del segle XV durant una setmana i sonaven. El dissabte a la nit van interpretar algunes peces amb les arpes i altres instruments que havien realitzat ells mateixa sobre una peça de fusta macissa. Anar-te'n a casa amb un instrument amb les característiques del segle XV fet per tu i que el pugues tocar ha de ser una passada.

Gaudir del curs va ser una passada. Si esteu en el món de la música no podeu perdre-vos-ho. I si no hi formeu part però voleu regalar-vos els sentits, tampoc us ho podeu perdre.
És un espai de creació, recuperació, pràctiques, trobada de gent apassionada per l'art i la història i un lloc on aprendre. Tant de bo hi haguera més espais com aquest.