Vida en estat natural.

L'arribada de la primavera em va deixar a la porta de la terrassa de casa un niu d'oronetes. El van pastar en un dia i s'hi van instal·lar.

Al principi se les veia festejar en els cables de la llum que hi ha per allí prop. I cada dia passaven més temps al niu. Segurament ja estaven cobant els ous, fruit del seu festeig.

L'arribada de l'estiu m'ha deixat a la porta de la terrassa de casa aquesta imatge preciosa que vull compartir amb totes les persones que cascallegen.

Penúltima Sessió Literària de la temporada 2008/09

Ahir 22 de juny es va realitzar la penúltima Sessió Literària al Café de l'Arq de Benicarló. Com últimament passa la sessió va ser molt concorreguda. Cada cop hi ha més gent que hi participa. Cada cop són més riques i més engrescadores les propostes. Des del Cascall hem d'agrair el color musical que aporten les guitarres dels jóvens que ens acompanyen.

També cal destacar que en les últimes sessions es llegeixen més produccions pròpies. La gent s'està atrevint a llegir els seus textos; poemes, contes, ocurrències. Fins i tot va haver qui va llegir un text de producció pròpia que havia gravat en un missatge de mòbil i el va llegir directament des del cel·lular. Va ser una autèntica passada. Joventut, creació, música... PARTICIPACIÓ!

Ja fa dies que el Cascall insisteix que a Benicarló la participació ciutadana està en marxa. El més grat d'aquest procés és que no està institucionalitzada. Ja que des de l'equip de govern de Benicarló la regidoria de Participació Ciutadana només fa que apropiar-se de les idees de la ciutadania ningunejant la seua procedència ciutadana; d'això se'n diu: apropiacionisme.

Però, que carall! No els necessitem per crear! El poble està demostrant que és capaç, creatiu, actiu... Construïm! I des de les Sessions Literàries del Café de l'Arq aportem el nostre espai humà per compartir les nostres inquietuds, les nostres habilitats, les nostres ocurrències.

El proper 6 de juliol celebrarem l'última Sessió Literària i vam quedar que tornaria a ser temàtica. Nit de vici al Café de l'Arq. Porta els teus textos. Deixa la vergonya a casa i fuig del sofà, de la tele; passa a l'acció!
Fins al proper dia 6 de juliol.

ACCIÓ!

Què podem dir de la festa solidària? Què va estar molt bé? Què ens va agradar? Què la va ser una de les demostracions que a Benicarló encara hi ha qui participa? Què la gent jove té coses a dir? Què va ser un èxit?... Tot això molt més!

Xarxes; Xarxa Educativa Solidària, convocava el passat dissabte 20 de juny la seua última acció de recollida de fons pel projecte de cooperació internacional amb Nicaragua a Benicarló. El Cascall estava allí per viure de primera mà com s'ho munta la solidaritat a Benicarló. I la veritat és que al carrer dels Alemanys es va viure quelcom més que sorprenent.
Tot va començar amb una fideuà participativa a càrrec d'un dels millors fideuers de la població. Amb la col·laboració del personal, és clar. Ja que es tractava d'una jornada de recollida de fons participativa. El fruit va ser d'allò més sucós. Com havia de ser d'una altra manera amb els productes que portava el brou i el sofregit? Al mateix temps la gent va poder veure diapositives del projecte de cooperació internacional que porta endavant Xarxes a la comunitat de San Ramón al Departament de Matagalpa, Nicaragua. Mentre, Elfo preparava una pancarta aclaridora de l'objectu de la festa que s'estava gestant.


Va ser després de degustar la saborosa fideuà que la joventut de Benicarló va passar a l'acció de veritat. Perquè la seua primera participació va ser el cartell d'anunci de la jornada. Ara tocava tocar, fer música. Música solidària. Participativa, respectuosa i creativa. Tots els grups que van col·laborar de manera solidària amb la causa ho van fer de manera excel·lent. I el públic! Què pot dir el Cascall del públic! Una autèntica CANYA!
La jornada va ser feta per jóvens, per als jóvens i amb els jóvens. Els fons que es van recaptar al llarg del dia seran emprat en construir una escola, crear material per la formació del professorat de la comarca de Matagalpa i construir un centre de recursos al municipi de San Ramón. I això és el que menys importa a Xarxes. El més important és demostrar que en el primer món, a Benicarló encara hi ha jóvens amb inquietuds crítiques, participatives i generoses. Feia goig veure com tothom s'ho passava bé aportant una mica de cadascú.



Per finalitzar la jornada els DJ's van fer la festa amb els seus ritmes girant als plats. Ball, festa acció. Benicarló encara compta amb jóvens que tenen quelcom més que l'esquema consumista. Hi ha gent jove amb ganes de transformació, de nous esquemes, de risc, de creació...
El local de sempre va brindar el seu suport a qui el Cascall mai acabarà d'agrair el que fan pel moviment social de poble, pels valors de llibertat, de participació i creació.
Gràcies a tots i totes les que vau fer d'aquesta festa una realitat.

FESTA SOLIDÀRIA PER NICARAGUA AL CARRER DELS ALEMANYS

La Banda de l'Agredolç i la festa fi de curs de Gatzara.

El passat 13 de juny es va celebrar a Paterna la festa fi de curs de la Colla de Dolçainers i cantaors Gatzara. Després de les actuacions de l'alumnat de l'escola van actuar la Banda de l'Agredolç i el grup Samaruc. El grup Samaruc va fer ballar al personal amb els ritmes populars, però el que va deixar bocabadat al Cascall va ser la Banda de l'Agredolç.
Ritmes de tota la Mediterrànea tocats amb una maestria fora de sèrie. Us recomano aquesta banda que té en el seu dolçainers-gaiter un mestre espectacular i en la seua secció de corda uns malabaristes dels instruments de tot arreu.
Pel que sabem són gent que ha tocat a moltes parts del planeta sempre vinculats a la música tradicional. Recuperant ritmes, palos, instruments... Arrelant la tradició.
Visca el poble i la seua gent.

T'estimo.

Entra la llum al meu somni.
El meu cos entra en acció.
Em plena una sensació agradable.
Em mou l'esperit a gom.
Desitjo que vinga la vida.
M'allibero pensant en tu.
A la pell alena la teua presència.
La calma amolla els meus sentits.
Transparència amb tu.
Així arriba, fàcilment, la foscor.
Gemec d'un somni que trencarà la teua llum.

Al Cascall cap de tot i si a algú no li agrada que no mire

Aquest escrit li ha arribat al Cascall des de no sap on i com ens ha agradat la reflexió la compartim. A qui no li agrade que no mire. Ja sabeu que el Cascall és un espai "güep" on hi ha humor, amor, entreteniment i mala llet. D'això que no en falte que si no la compartim se'ns fa agra i nosaltres de solidaris en som un "munt".

Com n'és de dur ser blavero.

A ningú no li deu haver passat per alt a hores d’ara com deu ser d’àrdua, costeruda i desagraïda la feixuga tasca de defensar contra vent i marors el secessionisme lingüístic a casa nostra. Amb paraules d’anar per casa: com deu ser de fotut ser blavero.
I ho dic amb tots els respectes cap aquelles persones que encara s’hi escarrassen en portar a terme aquesta tasca. Deu ser duríssim perquè a les escoles valencianes, s'ensenya la normativa de les Normes de Castelló de l’any 32.
Deu ser ardu perquè de normes ortogràfiques, els blaveros, a banda de les Normes del Puig, en tenen dues més; una amb accents i una altra sense. I cap d’elles no s’allunya massa del parlar d’Alcanar.
Deu ser costerut perquè no posseeixen cap canal de ràdio o televisió.(Canal 9 no compta ja que no és ni ràdio ni és televisió; és patxanga).
Deu ser molest perquè de llibres publicats, la màxima institució que els representa, Lo Rat Penat, disposa d’un fons editorial que ara resumiré:
-al voltant d’unes 70 publicacions (llibres).
-sobre unes 25 publicacions de reculls de Jocs Florals.
-uns 6 llibres de miracles de Sant Vicent Ferrer.
-alguna publicació sobre vetllades musicals en honor a la Mare de Déu del Dolor (sí, del Dolor, ai!)
-uns 16 discs compactes de tema pasqüer, càntics a la llengua, faller i marià.
-8 cassetes de misses i nadales.
-dos videos, un sobre Ausiàs March i l’altre sobre ells mateixos.
Vosaltres mateixos ho podreu comprovar.
Deu ser aspre perquè a Brusseles s'ha reiterat la unitat de la llengua i perquè la RAE al seu diccionari defineix la llengua que parlem els valencians com a varietat de la llengua catalana que els valencians consideren com a pròpia.
Deu ser inclement perquè els secessionistes quan escriuen i parlen, el que fan realment és escriure en un català-valencià-balear amb faltes d’ortografia.
Deu ser dolorós perquè tenint en compte el punt anterior es deuen adonar que l’única forma de no escriure en català-valencià-balear és no escriure en valencià i per tant escriure en francés o en castellà, (si en saben).
Deu ser turmentador perquè no tenen cantants, ni poetes, ni dramaturgs, ni filòsofs ni intel.lectuals reconeguts internacionalment, ni universitats al seu país ni fora.
Deu ser desesperançador que aquells que consideren traïdors a la llengua tinguem la sort de veure com les noves generacions, educades en democràcia, aprenen correctament la llengua que parlem, la sort de poder parlar amb seniencs sense canviar de llengua, la sort de tenir algun canal de televisió i ràdio, l’orgull que entre Estellés i Llull ja sumen tot solets més de 300 publicacions. O que entre Raimon i Ovidi Montllor sumen més de 16 cedes. Desesperançador comprovar com s’ensenya valencià a la Universitat de Salamanca o a la de Karlsruhe. Que tinguem el goig de poder cantar en karaoke Feliu Ventura, Òscar Briz i La Gossa Sorda i d’emocionar-nos amb Sergi Belbel, Llach o Alabajos.

I aquesta sort ens agradaria poder-la compartir amb ells, amb vosaltres.

El Cascall dixit;
Va de bo senyors i senyores.
Si te Pryca de prascas.

Textos, veus. música i joventut. Alguna cosa el mou a Benicarló.

La nit s'anunciava amb un arc de Sant Martí genial. Quatres gotes presagiaven al cel els colors que més tard il·luminarien la nit de literatura. Presagi també de la joventut que ens va acompanyar.

La Sessió Literària d'aquest dilluns 8 de juny va ser una de les més màgiques que hem viscut al llarg de l'any. Mitja hora abans del començament ja s'albirava l'esperit de joventut, d'improvització, de música i paraules que anàvem a compartir.

I així va ser! Només començar el garito ja estava ple i encara va venir més gent. Guitarres, xelos, llibres i fulls ompliren la nit de sensacions, d'expressions, d'emocions i sentiments. Va destacar sobretot el recital de poemes musicats d'Estellés, els textos propis d'una jove promesa local que, amb només 16 anys, ja juga amb les paraules per imaginar un món de sensacions i també les ocorrències dels amfitrions. Com no, la capacitat d'enllaçar textos i temes del nostre profe de literatura castellana favorit. Poemes compartits en francés i català... gemecs de xelo i aplaudiments sentits. Tota una jam literària al més pur estil de cau de literats.

El Café de l'Arq es consolida com el més gran espectacle de la improvització, de la cultura de club, de l'espai alternatiu. Gràcies per les nits màgiques de dilluns que ens regaleu.


El proper dilluns toca jam musical i d'aquí a quinze dies, el dia 22 de juny tornem amb els textos, amb els llibres fora de les prestatgeries, amb el cul fora del sofà. Compartint emocions, compartint experiències, gaudint dels demés...

Construïm un món un poc més culte, construïm un món millor. Compartim el que tenim, el que ens agrada i el que no; fem un entre moltes... Passem a l'acció! La vergonya, com sempre, la deixem a casa.