Participació Ciutadana a Benicarló

Després de moltes mentides, enganys públics, el joc del gat i la rata i demés estartègies el Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 de Benicarló va aconseguir una reunió amb el regidor de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Benicarló. Reunió, per dir-ho d'alguna manera.

Amb les dots de mala educació que caracteritzen al regidor de participació ciutadana, el Consell de Necessitats Socials va ser despatxat amb caixetes destemplades. Quina barra! Suposem que una persona que està desenvolupant per al poble les funcions de regidor comanda una regidoria al servei del poble. Més encara la Regidoria de Participació Ciutadana, no? Doncs no, el senyor Max Garrot, està al servei de la mala educació. Davant de deu persones disposades a proposar iniciatives de forma altruista per millorar la vida social de Benicarló van ser convidades a abandonar la casa consistorial després de ser desafiades per un caradura que cobra més de 1.800 euros per dur endavant la participació ciutadana. Objectant que ja havien sigut contestades per mitjà dels articles publicats en premsa per qui comanda la regidoria, Max Garrot va convidar a no perdre més el temps les persones participatives confesant que no tenien cap suport per part d'ell. Com s'enten això. Només podem dir que aquest senyor està mal del cap.

Un apunt. Una de les persones que assistia a la reunió quan va comentar-li a un ciutadà actiu en la vida social del poble aquest li va dir: - Oco que no t'ostie! Fixeu-vos la popularitat que té aquest personatge. Max Garrot, mai millor dit! Amb llicència per mentir, per intimidar i convidar-te a abandonar les teues inquietuds participatives. Mal anem amb el PP a Benicarló si aquesta és la seua aposta per la participació ciutadana.

Des del Cascall fem nostra la proposta que l'ajuntament de Benicarló faça pública la renúncia a pertànyer a l'Agenda 21 ja que no porten endavant cap de les seues directrius. I també aconsellem a la gent del Consell de Necessitats Socials que facen seua la màxima dels revolucionaris nicaragüencs: - Que se rinda tu madre!
Fins aviat.

Arrea-li bona

El Club de pilota valenciana Arrea-li bona de Benicarló està disputant el seu segon campionat local per parelles i les jornades estan sent un èxit. Nosaltres assistim des de la barrera, però sabem de primera mà que el campionat és la ferramenta per consolidar aquest esport entre la joventut del poble.
Continuen jugant el quatre carcamals que van començar, alguns d'ells estan més rovellats que les baranes de l'antic far de Benicarló, però encara que siga xirriant, aconsegueixen tornar-ne alguna. Sabem, intuïm, esperem que en properes edicions del campionat per parelles de Frontó a mà, hi haurà més gent jove que no carcamals en mala llet.
Prompte seran les semifinals i la final. Veurem qui s'imposa si la joventut o la mala llet. De tota manera hi ha persones que han progressat un munt i sobretot hi ha un munt de persones noves que s'estan apropant l'esport tradicional del poble. Esport que el capitalisme va desplaçar, estingir i ningunejar.
Fot-li fort, Arrea-li Bona!

Sessió d'Amor al Café de l'Arq.

Com ja sabeu la Sessió Literària del Café de l'Arq estava dedicada al tema de l'Amor. Amb el títol de San Calentín es va llegir textos de molts autors i autores; Pablo Neruda, Mario Benedetti, Gioconda Belli, El Llibre d'Amic e Amat, Quim Monzó, produccions pròpies... entre d'altres. Els feligressos que hi havia al café van integrar-se al grup de lectura des de les seues banquetes embolcallats per l'ambient que van crear els textos.
Amb l'obertura del tractat sobre l'amor de l'Eric Fromm es va seguir amb veus diverses ja que cada cop els assistents preparen més les sessions. Ciris, la guitarra d'acompanyament, veus diverses, lectures des de la barra... Tot un grup humà abocat a la literatura.
I és que l'equip humà que s'està gestant en cada sessió està creant uns llaços difícils de definir. La màgia de les sessions dilluns darrere dilluns fan que nasquen emocions després de cada suggeriment literari tansformant els ànims amb què s'arriba en uns de nous, en uns llaços creats en compartir la imaginació en què passeja durant una estoneta cada persona. Amb el temps, què quedarà de tot això. Suposem que molt i per a llarg.
Llarga vida a la literatura. Llarga vida a les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

A taula.

La taula és potser el moble de la casa més integrador, cohesionador i expressiu de les nostres llars; de la nostra vida. En ella compartim el menjar, les converses, allò que ens alimenta. Per tant, solem rodejar-nos de les persones que més ens estimem, amb qui compartim llaços d'amistat, familiars, d'interessos...


Aquest és un comportament comú i sa. Socialment sa. "Enlerta"!, però; hi ha taules que ajunten gent que no és del tot sana per la societat. La culpa de la seua insània és el seu egoisme, la seua gola, la ceguesa i la supèrbia. Aquesta gent destrueix el medi natural, només pensen en beneficiar els seus interessos i els de les persones més properes al seu entorn, exploten i abuses de la resta de persones més febles i damunt es passegen per la vida, en aquest cas pel nostre poble, com si foren millors que la resta de mortals, superiors en classe i casta, com si foren reis. Males ànimes és el que són!


Sí, benicarlandes i benicarlandos, Fabra, Camps, el Coixo i el Mosso, vénen avui al poble convidats pels seues amics de la Falla el Caduf. Amics que s'assentaran a la mateixa taula. Ben segur que comparteixen interessos, amistat conductes... Taula en què si adjuntem els casos pendents de justícia que acumulen els seus integrants no acaben en un segle. Baja amics que tenen els nostres dirigents! Si els "acoviden" a la presentació d'una falla i després van a sopar junts o han dinat junts és que pensen com ells i potser que també copien les seues actituds.
Continueu votant al Partit Popular de Benicarló. La història us ho agrairà!

AMISTAT

Hi ha moments en què la vida ens fa regals. Regals que mai podrem agrair, regals per sempre. Romandran al nostre costat o no, però formaran part de nosaltres mateixa; ens acompanyaran allà on anem.


Aquests regals apareixen en determinats moments sense esperar-los, no els pots buscar, car si els busques no apareixen. Té la vida aquests capricis, tenen els regals aquesta màgia. Un d'aquests regals és la vida mateixa, la possibilitat d'existir en aquesta malaurada i intrèpida terra. Un altre regal és la consciència de poder participar activament de la vida, construir el nostre propi món, poble, país, comunitat... o, poc a poc, anar alçant-lo. Si més no, tenir la capacitat de donar-nos compte que el podem construir, un món paral·lel. El refugi, suberfugi, on ens isolem per gaudir de la parcel·la de felicitat que ens ha tocat. Per últim, però no menys important, tenim el regal de l'amistat.

L'amistat després de la vida és, potser, el regal més gran que et pugues trobar. I com més en tingues més gran es fa la parcel·la de felicitat. Amistat que et deixa participar, amistat que et deixa entregar i et dóna. Amistat; "bonito palabro". Coneixes les teues amistats?, et coneixen les teues amistats?

Un apunt final: malgrat tot, l'amistat més gran que pugues tenir eres tu mateixa. Sigues el teu amic/ga. Coneix-te, participa't, participa del teu món, crea el teu propi model de vida, defensa la teua terra, la nostra terra. Amb passos menuts et pots acostar a la felicitat. I, el que és més important per fer tot açò més gran; l'amistat, la felicitat, es podem encomanar.
Fins ara.

Torna-li la trompa al xic.

Salut Cascallers,

Des de fa un segle que el Cascall no està en forma. Però han arribat nous temps i engeguem de nou.
Com sempre us convidem a participar de les Sessions Literàries del Café de l'Arq a Benicarló. Ja sabeu; C/Alemanys a partir de les 22:30h. Aquest dillus 15 de febrer San Calentín.
No falteu. Porteu els vostres textos, porteu les vostres orelles, veniu.
La nostra consigna és: FUGIU DEL SOFÀ I APAGUEU LA TELEVISIÓ QUE NO US FA MÉS QUE MAL, ÒSTIA!

La Bellesa al Café de l'Arq.

El passat dia 18 d'octubre la bellesa ens va embolcallar! Les paraules s'arramblaven als nostres esperits i ens feien embadalir. Textos, música i ambient bohemi és la senyera de les Sessions Literàries del Café de l'Arq. I ens sentim orgulloses i còmodes sota el seu aixopluc.



Vine, apropa't! Cada dia en som més. Dilluns passat set van ser les persones que van llegir textos sobre la bellesa, el tema de la Sessió. Descobrim també que hi ha gent que escriu i ho fa realment bé. Ànims! Que no paren els bolígrafs, que no queden buides les fulles; paraules, paraules, sentiments, sensacions i companyonia.



Dilluns dia 2 de novembre a les 22:00h al Café de l'Arq celebrarem la 3a Sessió Literària d'aquesta temporada; A vida o mort.
No pots quedar-te a casa, els llibres et demanen que els tregues, que recuperes l'estima que els vas mostrar la primera vegada que els vas llegir i recorden les emocions que et van arrencar quan passaves els ulls per les seues pàgines. Vine a compartir amb nosaltres aquests moments; fes-los teus, fes-los nostres.
Fins dilluns dia 2 de novembre, doncs.
Ens llegirem, ens escoltarem!

Parem el capital. Conservem el territori; SOS Tinença

Al Ballestar passa alguna cosa...
El teu pare, com tots els seus homes de la seua generació, es caracteritzava per ser una persona molt treballadora. Amb el seu esforç, després de les penúries de la guerra va aconseguir coompar-se un trosset de terra amb els diners que va fer. Entre la misèria que es patia a principis del segle XX per la falta de desenvolupament, la guerra que va debastar el país i la postguerra que només va beneficar els guanyadors, el teu pare estava molt orgullós del seu trosset de terra, però per tu només tenia això i les quatre ovelles que t'encarregaves de criar. Com que ell volia quelcom més per tu, va anar estalviant amb esforç i sacrifici i, quan va morir, et va deixar un altre trosset de terra a la costa i que tu no sabies que existia. Ara bé, et va venir de perles per canviar de treball.
Fins aleshores sempre havíeu viscut a la Tinença, passant fred als hiverns i treballant dur per fer quatre duros i arribar a final d'any. Quan el pare va morir, el "sinyor" notari et va fer sabedor de la propietat que t'havia deixat el pare a la costa. Aquest fet et va sorprendre molt. Tu pensaves que el pare era només un pastor ignorant i miserable sense ànsies de progrés. Quina lliçó més gran de sacrifici, d'intel·ligència i picardia que et va donar el pare com a últim regal de la seua existència.
I tu no vas voler ser menys que ell. També volies mostrar que no tenies un pèl de "tonto". De seguida vas baixar a la costa i et vas posar a jornal a les fàbriques que proliferaven per allí. Vas fer diners i vas aprendre del que veies. I què veies? Veies que qui feia duros de veritat eren els qui constuïen edificis, els contractistes, els promotors. Ai las! Anaven a veure com se les gastava el pastoret. Vorien com sí que li servia d'alguna cosa allò que li va ensenyar la mestra del poble els dies que plovia i no podia anar a pasturar. Anaven a veure com sí que n'havies aprés de sumar.
De seguida que vas poder vas vendre el trosset que havia comprat el teu pare a la costa, en vas comprar d'altres i et vas posar de promotor. Vas passar de pastor a obrer de fàbrica, d'obrer a promotor, contactista d'obres, immobiliari i per fi eres un gran constructor. Vas fer molts diners a la costa, però enyoraves el teu poble; el Ballestar.
I així va arribar un dia que en veure com els catalans compraven i restauraven cases al Ballestar vas tenir enveja d'ells i vas voler fer diners a l'interior. A la costa els terrenys estaven posant-se molt cars i ja ningú comprava pisos amb la facilitat d'abans. D'aquesta manera vas voler conquerir la teua terra i tornares al teu poble amb qanes de conquerir-ho tot.
Ja n'havies tingut prou de muntanyes quan feies de pastor, ara veies com el negoci de les segones vivendes a món rural era un negoci i tu anaves a ser el rei.
Però no comptaves amb què per viure es necessita aigua i menjar, per desplaçar-te infraestructures i per refer un poble moltes coses més. A més, sabies que tu tot sol no podies construir-ho tot. Per això necessitaves la justificació que això era el que li feia falta al teu poble i volies convertir en excusa la vida tranquil·la i tradicional del teu poble com a problema pel desenvolupament del formigó que necessitaves per ser el més ric del cementeri.
No has vist com de rica és la tradició. No has vist que es perdrà tota la bellesa de l'estança al Ballestar si canviem marges per urbanitzacions, si canviem el cel estrelat per faroles, el cant dels pardals per claxons i l'aire pur per CO2.
Para home, para! El teu pare volia que no patires però no acceptaria mai destruir el seu poble a qui tant deveu. Si calen recursos al poble no són la destrucció. Reaprofitem els recursos i que vinguen a visitar-nos. Sí, però no cal que ho trenquem tot per dos mesos.
Pel desenvolupament sostenible, parem el formigó del capital.