Cleptocràcia, impunitat, acció!

Mentre miràvem la televisió el virus ens va infectar. L'alienació va fer efecte en tothom i ja ningú conservava la capacitat de tenir pensaments propis. La malaltia que em covat en aquests  anys d'infecció televisiva ha actuat i ens ha deixat amb un peu a l'altre barri. Hem deixat de ser persones humanes i ens han convertit en números.

Sembla però que se'ls està anant la mà amb la clau i se'ls ha passat la rosca. Les subjeccions del sistema esclavitzant s'han afluixat i malgrat els cops per intentar continuar refermant l'estructura segueixen apareixent esquerdes en el sistema per on entra la llum.

Correm el perill d'un nou virus: l'immobilisme informàtic-informatiu. Potser ens agafarà en la cadira front a l'ordinador, un gran canvi, passar del sofà a la cadira, de pagar la llum a pagar quotes. Pagar, pagar, pagar i callar, callar, callar. Però sembla que com abans el nou virus també ens transmet la sensació de llibertat i control. No t'equivoques, estàs fent, estem fent, el que ells tenen programat que fem. Pagant quotes i necessitant el que ells creen.

Cada cop però també estan més a la llum. Cada cop es fa més repugnant la seua fatxenderia. Fam per a molts producte de la cobdícia i els vicis d'uns malalts mentals, cegos i sense escrúpols. Cal que fem alguna cosa per construir un món més just alegre i lliure. No sé quina és l'estructura possible, però m'imagino cooperatives i estructures comarcals menudes associades o mancomunades. Pensem-ho, creem-ho. De moment mostra el teu rebuig.
 Surt de casa i organitza l'odi!

Tothom sap que som gent valenta

S'univers és una festa.

Visc en un planeta ple d'ecosistemes.
No és del tot rodó, va escriure un moro que tenia mala lletra.
Sa rotació gairebé no se nota.
Ningú no ha vist sa translació perquè ens aplega en havent dinat quan fem moreta.
I cada nit fem una festa, a una platja que hem fitat a cada destre amb un fogueró.
Tenim amics d'altres planetes, són turistes, trompetistes.
Saben totes ses nostres cançons i ballem fins que es de dia.
En de dia treiem sa barca i mos n'anem a fer un viatge misteriós a una cala tranparenta.
Ens hi quedem a viure allí perquè tothom sap que som gent valenta.
Es temps inventa àtoms de colorins.
S'univers és una festa que ens omple de joia.
Cada finestra obre un nom matí ple llums i ple d'orquestres, ple d'enigmes sarraïns.

Amb aquest fragment de la cançó d'Antonia Font S'univers és una festa, volem alegrar i lloar el pati. Sí el pati està bullint. Ja era hora per això. Quina ha estat la guspira que ha encés aquest bullit? No ho sabem, però que s'està coent bon brou; és indubtable.
Generacions unides treballant per la dignitat de Benicarló. El poble bé s'ho mereixia. Donat l'aparença titellaire que està prenent el model social promocionat per les institucions i partits majoritaris, el poble ha reaccionat.
Què es pensaven? Que no hi havia ningú que tingués estima per allò fet a casa. Doncs sí! En som uns quants i unes quantes que n'estem farts i tipes de consumir allò que fan els altres. Volem construir-nos el dia a dia com més ens agrada. Perquè el fet de construir-nos fa que ens coneguem i així podem oferir als altres.
Només així. Quan només som espectadors de la nostra vida ens omplim de les experiències viscudes només en l'intel·lecte. Sense emocions. I això no ho volem. És més, ens embafa.
Ja està bé. Continuarem així: creant, amunt, amunt i avant.

Grup Anti Castor

El Grup Anti Castor és una plataforma ciutadana de rebuig al Projecte Castor. Aquest projecte vol intal·lar una plataforma d'emmagatzemament de gas a l'antiga plataforma petroliera de la costa de Vinaròs.

Des de fa uns anys a la comarca veïna del Montsià, un grup de persones d'Alcanar es va mobilitzar en contra d'aquest projecte que presenta greus mancances de planificació, estudi científic i respecte pel medi ambient. A més a més, suposa un gran amenaça ambiental.

El projecte pretén portar gas de l'Àfrica i emmagatzemar-lo a la cavitat de l'esgotada bossa de petroli que hi ha enfront de la costa de Vinaròs. El gas s'emmagatzemarà allí i es tractarà a una plataforma industrial que es pretén construir al terme de Sant Jordi. Tota aquesta infraestructura comporta realitzar unes accions que atempten contra el fons marí, els camps de tarongers i de secà i una agressió a l'aire que respirem. Es calcula que 24.000 litros de CO2 seran vertits a l'aire cada any davant dels nostres nassos. Quasi res!

Vinaròs ha reaccionat! Per nadal la gent d'Alcanar va venir a informar del projecte a la ciutadania de Vinaròs per mostrar una altra visió diferent de la que dóna l'ajuntament de Vinaròs. L'ajuntament juga a la desinformació i ens ven el projecte amb la propaganda del progrés econòmic, el desenvolupament "insostenible" i el bé comú. Està molt bé que la gent de Vinaròs haja reaccionat i que decidiren mntar un grup humà d'informació i rebuig civil.

Van començar per Carnestoltes a informar la gent i han tingut un suport molt encoratjador per part de la ciutadania. Més enllà d'interessos polítics, la ciutadania s'ha empoderat i participa de la presa de decisions.

Des del Cascall donem suport al Grup Anti Castor de Vinaròs i ho veiem com un exemple a seguir. A Benicarló respirem el mateix aire que a Vinaròs i no cal recordar que el nostre està ja prou contaminat per les indústries químiques que hi ha al nostre terme. Ara que, si se'ns en fot que ens contamine l'aire en nom de 500 llocs de treball, què hem d'esperar de la ciutadania de Benicarló.

També proposem des del Cascall que es forme una plataforma per parar aquest projecte i per informar la gent de què es pretén fer a les nostres costes. Esperem però que no hagen de ser les "drags queens" de sempre les que mobilitzen el grup humà. No hi ha ningú més amb inquietuds i iniciatives al poble per moure un poc les consciències?
Reaccioneu òstia!

Cramps

Cramps en anglés significa rampa. Rampa elèctrica. Això és el que sentim totes les persones que vivim al País Valencià en veure com s'atreveix a fer una declaració de béns com la que ha fet el nostre president institucional. Institucional, sí. Ja que personalment som moltes les que no el reconeixem.

Se n'està rient de nosaltres? Creu que som idiotes? O pretén que fem la gracieta fàcil de dir que per això li regalaven el vestits? Una merda! Tenen un gran equip d'assessors en economia i d''imatge; de propaganda. Hi ha per algun lloc un Gooebles valencià o d'on siga que ens està manipulant que fa temor. I el més greu és que ho fa amb diners públics. No, això no és el més greu. El més greu és que com a societat democràtica organitzada i crítica no fem res per transformar les coses.

¿Esteu contentes a tirar el vot una vegada cada quatre anys i realment penseu que això és la democràcia? Enhorabona! Des del Cascall no n'estem pas d'acord! Mentre hi haja persones analfabetes en el nostre país, no hi haurà democràcia, mentre hi haja desigualtats socials, no podem parlar de democràcia. Això en altres llocs del planeta se li diu dictadura o terrorisme. Però com que totes som tan políticament correctes el terrorisme d'estat no ens atrevim a denunciar-lo.

Res més. Sentim com un insult personal el fet que l'activista de qui podeu veure la foto més amunt siga el representant institucional del nostre país i que ningú faça res per parar-li els peus.
En el teu entorn local fes el que cal! Actua en local per aconseguir objectiu globals. Les accions per menudes que siguen són poderoses.

Nit del Saginero al Café de l'Arq

Participació Ciutadana a Benicarló

Després de moltes mentides, enganys públics, el joc del gat i la rata i demés estartègies el Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 de Benicarló va aconseguir una reunió amb el regidor de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Benicarló. Reunió, per dir-ho d'alguna manera.

Amb les dots de mala educació que caracteritzen al regidor de participació ciutadana, el Consell de Necessitats Socials va ser despatxat amb caixetes destemplades. Quina barra! Suposem que una persona que està desenvolupant per al poble les funcions de regidor comanda una regidoria al servei del poble. Més encara la Regidoria de Participació Ciutadana, no? Doncs no, el senyor Max Garrot, està al servei de la mala educació. Davant de deu persones disposades a proposar iniciatives de forma altruista per millorar la vida social de Benicarló van ser convidades a abandonar la casa consistorial després de ser desafiades per un caradura que cobra més de 1.800 euros per dur endavant la participació ciutadana. Objectant que ja havien sigut contestades per mitjà dels articles publicats en premsa per qui comanda la regidoria, Max Garrot va convidar a no perdre més el temps les persones participatives confesant que no tenien cap suport per part d'ell. Com s'enten això. Només podem dir que aquest senyor està mal del cap.

Un apunt. Una de les persones que assistia a la reunió quan va comentar-li a un ciutadà actiu en la vida social del poble aquest li va dir: - Oco que no t'ostie! Fixeu-vos la popularitat que té aquest personatge. Max Garrot, mai millor dit! Amb llicència per mentir, per intimidar i convidar-te a abandonar les teues inquietuds participatives. Mal anem amb el PP a Benicarló si aquesta és la seua aposta per la participació ciutadana.

Des del Cascall fem nostra la proposta que l'ajuntament de Benicarló faça pública la renúncia a pertànyer a l'Agenda 21 ja que no porten endavant cap de les seues directrius. I també aconsellem a la gent del Consell de Necessitats Socials que facen seua la màxima dels revolucionaris nicaragüencs: - Que se rinda tu madre!
Fins aviat.

Arrea-li bona

El Club de pilota valenciana Arrea-li bona de Benicarló està disputant el seu segon campionat local per parelles i les jornades estan sent un èxit. Nosaltres assistim des de la barrera, però sabem de primera mà que el campionat és la ferramenta per consolidar aquest esport entre la joventut del poble.
Continuen jugant el quatre carcamals que van començar, alguns d'ells estan més rovellats que les baranes de l'antic far de Benicarló, però encara que siga xirriant, aconsegueixen tornar-ne alguna. Sabem, intuïm, esperem que en properes edicions del campionat per parelles de Frontó a mà, hi haurà més gent jove que no carcamals en mala llet.
Prompte seran les semifinals i la final. Veurem qui s'imposa si la joventut o la mala llet. De tota manera hi ha persones que han progressat un munt i sobretot hi ha un munt de persones noves que s'estan apropant l'esport tradicional del poble. Esport que el capitalisme va desplaçar, estingir i ningunejar.
Fot-li fort, Arrea-li Bona!

Sessió d'Amor al Café de l'Arq.

Com ja sabeu la Sessió Literària del Café de l'Arq estava dedicada al tema de l'Amor. Amb el títol de San Calentín es va llegir textos de molts autors i autores; Pablo Neruda, Mario Benedetti, Gioconda Belli, El Llibre d'Amic e Amat, Quim Monzó, produccions pròpies... entre d'altres. Els feligressos que hi havia al café van integrar-se al grup de lectura des de les seues banquetes embolcallats per l'ambient que van crear els textos.
Amb l'obertura del tractat sobre l'amor de l'Eric Fromm es va seguir amb veus diverses ja que cada cop els assistents preparen més les sessions. Ciris, la guitarra d'acompanyament, veus diverses, lectures des de la barra... Tot un grup humà abocat a la literatura.
I és que l'equip humà que s'està gestant en cada sessió està creant uns llaços difícils de definir. La màgia de les sessions dilluns darrere dilluns fan que nasquen emocions després de cada suggeriment literari tansformant els ànims amb què s'arriba en uns de nous, en uns llaços creats en compartir la imaginació en què passeja durant una estoneta cada persona. Amb el temps, què quedarà de tot això. Suposem que molt i per a llarg.
Llarga vida a la literatura. Llarga vida a les Sessions Literàries del Café de l'Arq.