Mentre miràvem la televisió el virus ens va infectar. L'alienació va fer efecte en tothom i ja ningú conservava la capacitat de tenir pensaments propis. La malaltia que em covat en aquests anys d'infecció televisiva ha actuat i ens ha deixat amb un peu a l'altre barri. Hem deixat de ser persones humanes i ens han convertit en números.Sembla però que se'ls està anant la mà amb la clau i se'ls ha passat la rosca. Les subjeccions del sistema esclavitzant s'han afluixat i malgrat els cops per intentar continuar refermant l'estructura segueixen apareixent esquerdes en el sistema per on entra la llum.
Correm el perill d'un nou virus: l'immobilisme informàtic-informatiu. Potser ens agafarà en la cadira front a l'ordinador, un gran canvi, passar del sofà a la cadira, de pagar la llum a pagar quotes. Pagar, pagar, pagar i callar, callar, callar. Però sembla que com abans el nou virus també ens transmet la sensació de llibertat i control. No t'equivoques, estàs fent, estem fent, el que ells tenen programat que fem. Pagant quotes i necessitant el que ells creen.
Cada cop però també estan més a la llum. Cada cop es fa més repugnant la seua fatxenderia. Fam per a molts producte de la cobdícia i els vicis d'uns malalts mentals, cegos i sense escrúpols. Cal que fem alguna cosa per construir un món més just alegre i lliure. No sé quina és l'estructura possible, però m'imagino cooperatives i estructures comarcals menudes associades o mancomunades. Pensem-ho, creem-ho. De moment mostra el teu rebuig.
Surt de casa i organitza l'odi!
