dilluns, 24 d’agost del 2009

El Cascall i el VII Curs de Música Antiga de Guadassuar.

Simplement, un regal per als sentits! El Curs de Música Antiga de Guadassuar és una joia. Durant un cap de setmana es realitzen cursos de dansa, música, instruments i cant antic. El curs estava dedicat a la Música del Renaixement.



També es podia visitar l'exposició Els Àngels Músics. Allí es podia veure una reproducció d'instruments del Renaixement feta després de la troballa de les pintures renaixentistes de la bóveda de la Catedral de València. La història és curiosa. Quan volien restaurar les pintures de la bóveda en raspar un clavill van descobrir que a sota hi havia unes pintures anteriors. Era un retaule renaixentista on en els pilars hi havia pintats àngels amb instruments del segle XV. Això ha permés saber com eren aquells instrumnets i apropar-nos així als seus sons. Uns luttiers assessorats per músics i historiadors els van reproduir, els capricis de la història i gent amb idees genials. Deu ser engrescador trobar-te amb reptes així en la teua professió.

Com a oients del curs de Cant de Cambra vam poder gaudir de la mestira de Josep Hernández Pastor, tot un contratenor que regalava el seu saber, la seua veu i els seus consells intentant ensenyar alguna cosa. El que vam poder aprendre és que, quan canta aquest paio, la pell se't separa de la carn i els sentiments se't remouen. Una passada!
El repertori que treballaven en el curs era del Cancionero de Sablonara, peces complicades però d'una bellesa impressionant. L'alumnat del curs formava quartets, duos o trios i aprenia a interpretar les peces amb els consells de Josep. Quan ell intervenia, tothom es quedava parat. Entràvem un un Karma que no es pot explicar. Que grans són aquelles persones que estan tocades per la natura de manera especial i tenen un do per a l'art. Quina passada de contratenor. Si teniu l'oportunitat de veure'l en algun lloc aneu-hi. Fa poc va venir a Peníscola al curs cicle de música Barroca del Castell. Per tant és possible que tornen a tenir-lo per aquí.



Una altra part del curs que va ser impressionant va ser el curs de Luttiers. Van realitzar intruments del segle XV durant una setmana i sonaven. El dissabte a la nit van interpretar algunes peces amb les arpes i altres instruments que havien realitzat ells mateixa sobre una peça de fusta macissa. Anar-te'n a casa amb un instrument amb les característiques del segle XV fet per tu i que el pugues tocar ha de ser una passada.

Gaudir del curs va ser una passada. Si esteu en el món de la música no podeu perdre-vos-ho. I si no hi formeu part però voleu regalar-vos els sentits, tampoc us ho podeu perdre.
És un espai de creació, recuperació, pràctiques, trobada de gent apassionada per l'art i la història i un lloc on aprendre. Tant de bo hi haguera més espais com aquest.

divendres, 21 d’agost del 2009

Arrea-li Bona!

El Club de Pilota Valenciana Arrea-li Bona de Benicarló comença una setmana d'enfrontaments.
El dia 25 d'agost es disputa un torneig a Borriol en la modalitat de trinquet. L'experimentat Garrido farà de feridor per al trio Tufarret, Crístian i Jon. Aquests joves de Benicarló serà la primera vegada que jugaran a la modalitat de trinquet; fins i tot podem afirmar que serà la primera vegada que juguen en una instal·lació com aquesta. Però al frontó a mà són unes bèsties; com han demostrat al poble on se'ls han carregat a tots, i segur que aconseguiran fer més d'un tanto.
Per al dia 29 d'agost està el Torneig per Parelles de Festes de Benicarló.
En aquest torneig hi haurà una parella de Castelló, una de Tírig i dos de Benicarló. A les 18:30h al Frontó de l'IES Joan Coromines començarà la vesprada de pilota amb una profia d'exhibició per donar pas al torneig de parelles. Segons sembla el Club Arrea-li Bona ha hagut d'adaptar els partides a l'horari que s'ha publicat en el Programa de Festes de l'ajuntament. Allí no s'encerta ni una pel que fa a les peticions que va fer el club a la Comissió de Festes per organitzar el torneig a Festes. (es va demanar a les 17:00h i s'ha posat a les 19:00h, es va dir que es faria a l'IES Joan Coromines i van posar que es farà al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, un fart d'improperis!). Per no fer esment de la traducció que han fet a la part del programa en castellà. Al club li han posat que es diu: Arrea-li Buena, toca't els collons! I no han traduït Arrea-li perquè el traductor no troba equivalent en castellà per al pronom li, segur. Sense supervisar, sense amagar com d'astrop es fan les coses. Arreu com al batre, així porten tot a l'ajuntament de Benicarló. Ala! continueu votant al PP. Continuarem governats pel propiprofit, pel desenteniment i les coses mal fetes. Però com les van a fer bé, si no arriben; no donen per a més.

Però bé, els d'Arrea-li Bona no deixen de portar endavant una gran tasca oferint sempre reptes nous. Ara fan el Torneig per Parelles amb parelles de fora, surten a competir a trinquet, prompte s'apuntaran a una Lliga de Galotxa que s'ha organitzat a Torreblanca.
Esperem que el 29 d'agost tothom estiga al Frontó de l'IES Joan Coromines a les 18:30h, el Cascall passarà llista.

dijous, 20 d’agost del 2009

Re-cooperar


El projecte Re-cooperar suposa un nou concepte en el món de la cooperació. Intenta donar una nova visió de l'ajuda enfocada sobretot en l'arquitectura sense deixar de banda altres aspectes integrals de la cooperació. S'intenta aportar renovades solucions als problemes estructurals de poblacions abandonades, desnodrides, explotades. Tornar a activar la forma sostenible de vida, aprofitar recursos naturals, estructures socials... per donar una embranzida a les comunitats rurals de moltes parts del planeta per no quedar-se en el patiment, per solventar de forma autònoma, autòctona i sostenible les seues mancances i necessitats.



Podeu visitar el projecte a l'enllaç que trobareu a la barra esquerra en blogs d'interés.
recooperar.blogspot.com.
Ens vam conèixer aquest estiu i vam compartir il·lusions, idees, estones emotives, amistat, creativitat... I sobretot vam conèixer una xarxa de persones que podem treballar i crear conjuntament. Una forma d'ajuda solidària entre les persones d'arreu del planeta.
Vam conèixer persones amigues i ja sabeu; qui té un amic té una part del món al seu abast.

Passa el carro pel pedregal!


Durant aquest dies d'estiu la brigadilla de l'ajuntament de Benicarló ha fet algunes tasques. Una d'elles enderrocar el momument que hi havia al cementeri del poble en homenatge als caiguts per la pàtria. Més d'una persona de Benicarló deu estar podrint-se de ràbia per aquest enderrocament. Que ràbien! Nosaltres hem hagut se suportar la humiliació que suposava tenir un monument en homenatge a qui va matar als que defensaven el poble, monument als defensors del cop d'Estat franquista, assassins en nom d'un general.


Així que faena feta no fa destorb! Veus, la brigadilla té feina, no s'especula amb el territori, es treballa per la memòria històrica, es fa treball social, es fan més boniques les estances... Veus ara hi ha més lloc. Tenim terreny per facilitar els soterraments de la religió musulmana!
Amb mesures com aquesta tothom surt guanyant del bé comú.
Ara bé, els que només governen per omplir-se les butxaques sota les subcontrates, els qui només busquen perpetuar-se en el govern-profitpropi i sortir a les fotos, els qui són partidaris de tornar a una dictadura com la de la segona meitat del segle XX a l'Estat espanyol... estan que trinen!
Visca la brigadilla municipal de Benicarló, els seus acoblaments elèctrics il·legals i l'enderrocament de monuments franquistes.
Visca el poble lliure i sobirà.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Soroll al Cascall.

Sorprenent. La brigadilla de l'ajuntament ha instal·lat les llums que hornamentaran els carrers de la vila al llarg de les Festes Patronals.
Quina casualitat que passejant pel carrer amb un expert en instal·lacions de tot tipus i mena, va i em diu: aquests acoblaments de llum són il·legals! Quan hi ha un acoblament així ningú paga la llum.


Vaja tornen a la nostra realitat de Primer Mön capitalista on la felicitat és el profit propi i la bandera la destrucció.


Jo per si de cas vaig a protegir-me un poc l'esperit amb un abeuratge que em vaig portar d'allí on vaig estar.
Que tots els éssers vius que habiten al planeta terra siguen feliços.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Cascall de pedra renovada.


Després de més d'un mes de vacances el Cascall torna a sentir-se; tornen a sonar les pedres que el conformen. Alguna bèstia passa creuant el Cascall amb la llibertat com a destí, amb la solidaritat i el respecte com a armes i amb l'orgull a horitzó.
Aquí us deixo una de les imatges més boniques de l'experiència. Un dels llocs amb més pau en què hem conviscut, participat i aprés. N'hi ha d'altres, però us els servirem en properes entregues; que la processó és molt llarga i el ciri molt curt.
L'experiència que hem viscut és compartida i potser algun dia... tu en formaràs part.
Que visquen en armonia tots els pobles indígenes del planeta terra i la seua mare natura per sempre!
Salut i a continuar.